Iòssif Stàlin
From Wikipedia, the free encyclopedia
Iòssif Vissariònovich Jogachvili, mai conegut per son subrenom Iòssif Stàlin (en georgian: იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი; en rus: Иосиф Виссарионович Джугашвили, Иосиф Сталин; Gòri, Georgia, 18 de decembre de 1878 - Moscòu, Russia, 5 de març de 1953) es un òme d'Estat sovietic que dirigiguèt l'URSS de 1928 a 1953.
Ïosif Vissarionovitch Stalin Иосиф Виссарионович Джугашвили | ||
---|---|---|
Descobridor o inventaire | ||
Data de descobèrta | ||
Contrari | ||
Color | ||
Simbòl de quantitat | ||
Simbòl d'unitat | ||
Proprietat de | ||
Fondador | ||
Compren | ||
Data de debuta | ||
Data de fin | ||
Precedit per | ||
Seguit per | ||
Coordenadas | ||
Secretari General del Partit Comunista de l'Union Sovietica | ||
| ||
Mandat 1 | ||
30 de decembre de 1922 - 3 de març de 1953 | ||
Predecessor | pòste creat | |
Successor | {{{successor1}}} | |
Elegit(ida) lo | {{{eleccion}}}
| |
Biografia | ||
Naissença | 18 de decembre de 1878 | |
Gòri, Empèri Rus | ||
Decès | 5 de març de 1953 | |
Luòc de decès | Moscòu, RSFS de Russia, Union sovietica | |
Conjunt(s) | Ekaterina Svanidze Nadejda Alliloeva-Stalin | |
Enfant(s) | Iakov Vassili Svetlana | |
Nacionalitat |
Georgiana Sovietica | |
Diplomat | Seminari de Tiflis | |
Profession | {{{profession}}} | |
Religion | {{{religion}}} | |
Dirigents de l'URSS |
Originari de Georgia, jonhèt lei partisans de Lenin tre 1901 e venguèt rapidament una personalitat importanta entre lei bolchevics. A partir de 1906-1907, venguèt un collaborator regular de Lenin e lo sostenguèt durant leis eveniments dei revolucions de 1917 e dins lo corrent de la Guèrra Civila Russa. Vengut secretari generau dau partit, aquò li permetèt de se presentar coma l'eiretier de Lenin. Après una lònga lucha intèrna còntra leis autrei companhons de Lenin, prenguèt lo poder en 1928.
Instaurèt alora un regime brutau e repressiu que causèt la mòrt de plusors milions de personas. Pasmens, capitèt d'industrializar e de desvolopar economicament son país. De mai, sa resisténcia e sa victòria còntra lo nazisme e l'Alemanha d'Adolf Hitler li donèron un prestigi immens que li permetèt de transformar l'URSS en una superpoissança capabla de rivalizar ambé leis Estats Units d'America. Après sa mòrt, la violéncia de sei metòdes e son culte de la personalitat foguèron denonciats per Nikita Khrushchov.