Łéngua basca
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ła łéngua basca (ciamà anca euskara, euskera, vasco' o basque) l'è na łéngua no indoeuropea atualmente parlà in tel nord de ła Spagna (in tel Paexe Basco spagnoło) e in tel sud de ła Fransa (Paexe Basco francese), dipartimento Pirenei Atlantici. Anticamente el so anbito łenguistego el se estendea a le xone de Aquitania, Ła Rioja, Cantabria, Huesca, Burgos, nord de Zaragoza, fin al Mediteraneo: el nord de ła atuałe Catałogna e parte dei Pirenei Sentrałi. Ghè inportanti comunità parlanti basco in tuto el continente american, ndo se pol catar baschi de seconda e tersa generassion che oncora i parla ła łéngua in tel diałeto original o secondo forme ibride rixultè da l' incontro de baschi de difarenti rejoni.
Euskara | |
---|---|
Nome locaƚe | Euskara |
Tipo | łéngua viva e łéngua |
Parlà in | Euskadi (Euskal Herria) |
Autòctono de | Bizkaia, Navara, Gipuzkoa e Araba |
Parlanti | |
Totałe | 1 033 900 (prima łéngua: 700 000) (2016 ) |
Caratarìsteghe | |
Scritura | Basque alphabet e alfabeto latin |
Clasifegasion lenguìstega | |
łéngua umana łéngue vascòneghe | |
Statuto ofisałe | |
Lengua ofisałe in | Euskal Herria |
Regoƚà da | Euskaltzaindia |
Vulnerabiłità | 2 vulneràbiłe |
Còdazi | |
ISO 639-1 | eu |
ISO 639-2 | (B)baq, (T)eus |
ISO 639-3 | eus |
ISO 639-5 | euq |
SIL | BSQ |
Glottolog | basq1248 |
Linguasphere | 40-AAA-a |
Ethnologue | eus |
ASCL | 2901 |
UNESCO | 415 |
IETF | eu |
Toco in lengua | |
Declarasion Universaƚe dei Deriti de l'Omo, art. 1 Gizon-emakume guztiak aske jaiotzen dira, duintasun eta eskubide berberak dituztela; eta ezaguera eta kontzientzia dutenez gero, elkarren artean senide legez jokatu beharra dute. | |
Destribusion zeogràfega | |
Espansion lenguìstega rezaltada dal cołore |
El nome de ła łéngua in basco stàndar (euskara batua) l'è euskara. Inte łe forme diałetałi l'è conosù come euskara, euskera, eskuara, üskara, euskala, eskuera, eskara, eskera, eskoara, euskiera, auskera, oskara, uskera, uskaa o uska. Ła forma euskera (del diałeto de Gipuzkoa) l'è queła più utilixà dai łocutori baschi (senpre manco frequente l' altra forma, vascuence) e l'è adotà anca in tel dissionario de ła Reałe Academia de Łéngua Spagnoła, XXII edissión.
Se dixe che ła paroła euskara la vegna dal antico verbo basco *enautsi che significava dir e che se conserva in certe forme de ła coniugassion del atual verbo esan (dir) utiłixe in Bizkaia come dinosta (el me le dixe). El verbo *enautsi più el sufiso (-k)ara (forma de) i darea vita a ła paroła *enauskara (forma de dir, forma de parlar) che in seguito, col pasar dei secołi, la se sarea evolua foneticamente in ła atuałe forma stàndar euskara e inte łe forme sora mensionè.
Da ła paroła euskara ze derivà tanti dei termini che i baschi i uxa par indicar se stesi, enfatixando ła łéngua che i parla, come euskaldun (ci parla basco, indipendentemente da ndo l'è nato o da l' origine) o Euskal Herria (ła tera ndo abita i parlanti basco, de frecuente considerà sinonimo de Paexe o popoło basco). Se pensa anca che i termini «vasco» e «gascón» i vegna da sta stesa paroła. Par indicar tute łe altre łéngue i baschi i uxa ła paroła erdara e par tuti quei che no parla basco «erdaldunak» (leteralmente, «i posesori de altra łéngua», indipendentemente da ndo i' ze nati), che no par forsa ga na acezión negativa.
Nonostante el sia geograficamente circondà da łéngue indoeuropee, se pensa che el basco el sia na łéngua ixolà: no l'è mia considerà na łéngua indoeuropea, o sia faxente parte del germanico, xlavo, celtico, romanxo, baltico o de ogni altro grupo indoeuropeo. L' ze l' unica łéngua non romanxa de l' Europa osidentałe e che la pararea averghe vù na gran influensa sul sistema vocałico del castilian.
In tei quaxi 40 ani de proibission durante el regime franchista e ła conseguente persecussion e criminałixassion de chi che le parlava, ła łéngua basca l'è stà mesa in pericoło de estinsión. Soło tra ła fin dei ani Sinquanta e l' inizio dei ani Sesanta el basco el scominsia a riciaparse pian pianeło.
Co l' arivo de ła democrassia, ła Costitussion spagnoła del 1978 e el Statuto de Gernika, ła łéngua basca la ritorna co-ofisiałe in tel Paexe Basco spagnoło e in tel nord de łe Navara, ndoe lentamente la ritorna a ła vita publica.