Boris III
From Wikipedia, the free encyclopedia
Boris III de Bulgaria (en búlgaru: Борис III; Sofía, 30 de xineru de 1894 - ibidem, 28 d'agostu de 1943) foi'l penúltimu zar de Bulgaria. Foi un monarca bien popular ente los sos súbditos, amás d'una de les figures clave nos Balcanes mientres el periodu d'enteguerres y la Segunda Guerra Mundial.
Boris III | |||
---|---|---|---|
3 ochobre 1918 - 28 agostu 1943 ← Fernando I de Bulgaria (es) - Simeón II de Bulgaria (es) → | |||
Vida | |||
Nacimientu | Sofía[1], 30 de xineru de 1894[2] | ||
Nacionalidá | Bulgaria | ||
Residencia | Sofía | ||
Llingua materna |
alemán búlgaru | ||
Muerte | Sofía[3], 28 d'agostu de 1943[4] (49 años) | ||
Sepultura |
Monasterio de Rila (es) Palacio de Vrana (es) | ||
Causa de la muerte | infartu de miocardiu | ||
Familia | |||
Padre | Fernando I de Bulgaria | ||
Madre | María Luisa de Borbón-Parma | ||
Casáu con | Juana de Saboya (es) (1930 – m. 1943)[5] | ||
Fíos/es |
| ||
Hermanos/es | |||
Pueblu | House of Saxe-Coburg and Gotha-Koháry (Bulgaria) (en) | ||
Estudios | |||
Estudios | Universidad Militar Nacional Vasil Levski (es) | ||
Llingües falaes |
búlgaru alemán | ||
Oficiu | monarca, oficial, militar, maquinista | ||
Premios |
ver
| ||
Graduación |
general de infantería (es) Teniente xeneral mayor general (es) podpolkovnik (es) Mayor capitán Teniente | ||
Creencies | |||
Relixón |
cristianismu ortodoxu catolicismu | ||
Yera'l fíu mayor del zar Fernando I y aportó al tronu tres l'abdicación del so padre, acusáu de llevar a Bulgaria a la derrota na Primer Guerra Mundial.[7] Asumió, con solu 24 años, el gobiernu d'un estáu arruináu, en cantu del caos y estremáu ente los estremistes d'izquierda y de derecha. A pesar de los sos esfuercios por estabilizar la vida política del so país, Boris nun pudo contra'l autoritarismu de los sos primeros ministros Alexandru Stamboliski y Alexandru Tsankov.[8]
Boris yera un filántropu, que solía viaxar pel país p'ayudar a la población más precisada. Tamién visitó otros países en pro d'ameyorar la imaxe de Bulgaria tres la Primer Guerra Mundial. Foi mientres unu d'esos viaxes cuando conoció a la princesa Juana de Saboya, con quien se casó en 1930.[9]
En 1934, la depresión económica y los conflictos políticos llevaron a un golpe militar entamáu y lideráu por oficiales del Zveno, qu'instauraron un réxime dictatorial con idea d'establecer una república. Boris recuperó'l control l'añu siguiente y, pa evitar una nueva crisis política, impunxo al país una dictadura.[10]
Contrariu a los métodos brutales de los rexímenes totalitarios, Boris intentó en devanéu averase a les democracies occidentales, pero la indiferencia internacional llevar a estrechar rellaciones cola Alemaña nazi. Como pacifista convencíu, intentó caltenese neutral mientres la Segunda Guerra Mundial;[11] pero, en 1941, col exércitu alemán na frontera búlgara, el monarca viose obligáu a alliniase col Exa. A pesar de l'alianza formal, nun participó militarmente nel conflictu y negóse a deportar a los xudíos escontra Alemaña.[12]
En 1943, dos selmanes dempués d'una xunta con Adolf Hitler, Boris morrió n'estrañes circunstancies. Asocedió-y el so fíu Simeón.[13]