Cerdanyola del Vallès
conceyu de la provincia de Barcelona / From Wikipedia, the free encyclopedia
Cerdanyola del Vallès[3] o Sardanyola[4][5](en catalán y oficialmente Cerdanyola del Vallès [sərðəˈɲɔɫə ðəɫ βəˈʎɛs]) ye un conceyu de la contorna del Vallés Occidental, na provincia de Barcelona, comunidá autónoma de Cataluña.
Cerdanyola del Vallès | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alministración | |||||
País | España | ||||
Autonomía | Cataluña | ||||
Provincia | provincia de Barcelona | ||||
Ámbitu funcional territorial | Ámbitu Metropolitanu de Barcelona | ||||
Contorna | Vallés Occidental (es) | ||||
Tipu d'entidá | conceyu de Cataluña | ||||
Alcalde de Cerdanyola del Vallès | Carlos Cordón Núñez | ||||
Nome oficial | Cerdanyola del Vallès (ca)[1] | ||||
Códigu postal |
08290 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 41°29′31″N 2°08′20″E | ||||
Superficie | 30.6 km² | ||||
Altitú | 82 m[2] | ||||
Llenda con |
Barcelona, Montcada i Reixac, Ripollet, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Sabadell, Sant Quirze del Vallès y Sant Cugat del Vallès
| ||||
Demografía | |||||
Población |
57 879 hab. (2023) - 28 038 homes (2019) - 29 365 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
100% de Vallés Occidental (es) 100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona 1.01% de provincia de Barcelona 0.75% de Cataluña 0.12% de España | ||||
Densidá | 1891,47 hab/km² | ||||
Viviendes | 45 (1553) | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
Llocalidaes hermaniaes | Collegno (es) | ||||
cerdanyola.cat | |||||
La ciudá cunta col pobláu ibéricu Can Olivé, la ermita románica de Sant Iscle de les Feixes, el castiellu de San Marcial y un gran númberu de masíes, testimoniu del so pasáu agrícola. Coles mesmes tamién se caltienen cases d'estilu modernista construyíes pola burguesía como cases de veranéu.
Nel términu municipal de Cerdanyola atopamos la Universidá Autónoma de Barcelona (más conocida como la UAB), allugada nel barriu de Bellaterra (constituyida como EMD en 2010), y el Parque Teunolóxicu del Vallés (PTV) que cunta con un sincrotrón (un acelerador de partícules) llamáu ALBA.
Según informes médicos, el rastru letal del amiantu producíu pola empresa Uralita dexó na zona 149 casos d'enfermedaes mortales dende 1997.[6]