Chinu mandarín
From Wikipedia, the free encyclopedia
El mandarín[1] (chinu tradicional: 官話, chinu simplificáu: 官话, pinyin: guānhuà, lliteralmente «la fala oficial») ye'l conxuntu de dialeutos del chinu mutuamente intelixibles que fálense nel norte, centru y suroeste de China. El términu chinu ye, en pinyin, běifānghuà (Tradicional: 北方話 / simplificado: 北方话, "fabla del norte"). Con más de 836 millones de falantes, ye la principal forma fablada del chinu, asina como la llingua con mayor númberu de falantes nativos y falantes totales del mundu. El mandarín ye mui diferente de los dialeutos del sur, como'l cantonés o'l wu, hasta'l puntu de que munchos llingüistes prefieren considerar al mandarín y a los dialeutos del sur como llingües diferentes.
Faláu en | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Faláu en | Brunei Darussalam, República Popular China, Taiwán, Indonesia, Malasia, Filipines y Singapur | ||||||||||
Númberu de falantes | |||||||||||
| |||||||||||
Datos | |||||||||||
Familia | chinu | ||||||||||
Sistema d'escritura | Caráuteres chinos | ||||||||||
Códigos | |||||||||||
ISO 639-3 | cmn | ||||||||||
Por estensión, el términu mandarín emplégase tamién pa designar a la llingua china normativa o oficial, llamada "pǔtōnghuà" (普通話 / 普通话 "fala de comunicación común") na República Popular China, guóyǔ (國語 / 国语, "llingua nacional") en Taiwán y huáyǔ (華語 / 华语, "llingua china") en Singapur, Malasia ya Indonesia. Esta llingua estándar moderna empezóse a configurar a principios del sieglu XX, y ta basada fundamentalmente na variedá pequinesa del mandarín, el běijīnghuà (北京話 / 北京话, "fala pequinesa").