Copa Mundial de Fútbol de 1978
From Wikipedia, the free encyclopedia
La XI Copa Mundial de Fútbol desenvolver n'Arxentina, ente'l 1 de xunu y el 25 de xunu de 1978. La Copa del Mundu volvía asina a Suramérica per primer vegada dende 1962. El tornéu foi apostáu en 6 estadios, partíos nes ciudaes de Buenos Aires, Rosario, Mar del Plata, Córdoba y Mendoza.
Copa Mundial de Fútbol de 1978 | ||||
---|---|---|---|---|
Xeneral | ||||
Deporte | fútbol | |||
Sedes | Estadio José María Minella (es) , Estadio Malvinas Argentinas (es) , Estadiu Antonio Vespucio Liberti, Estadio Mario Alberto Kempes (es) , Estadio José Amalfitani (es) y Estadio Gigante de Arroyito (es) | |||
Estáu | Arxentina[1] | |||
Coordenaes | 32°57′S 60°39′W | |||
Data de principiu | 1 de xunu de 1978 | |||
Data de fin | 25 de xunu de 1978 | |||
Edición | 11 | |||
Organizador | FIFA | |||
Ganador | seleición masculina de fútbol d'Arxentina | |||
Eventu final | Final de la Copa Mundial de Fútbol de 1978 (es) | |||
Estadístiques | ||||
Participantes | 16 | |||
Partíos disputaos | 38 | |||
Asistencia total | 1 546 151 | |||
Cronoloxía | ||||
| ||||
La mascota d'esti mundial foi Gauchito Mundialín y la pelota oficial sufrió un cambéu revolucionariu cola apaición de la Adidas Tango. Esta pelota convertir nun clásicu del diseñu que diba perdurar mientres cinco mundiales, y cuntaba con mayor impermeabilización que los diseños anteriores.
Nel tornéu nun xugaron el mozu Diego Armando Maradona (nesi momentu con 17 años), nin la consagrada estrella neerlandesa Johan Cruyff, pero sí lu fixeron otros consagraos futbolistes internacionales de la dómina como Johan Neeskens, Teófilo Cubillas, Zico, Dino Zoff y Mario Kempes, amás de Michel Platini, Karl-Heinz Rummenigge y Paolo Rossi, ente otros valores destacaos.
Xugar col mesmu sistema d'eliminación que n'Alemaña Federal 1974: una primer ronda con cuatro grupos clasificatorios, onde los dos primeros de cada unu clasificaron a la segunda fase, na que se definieron los dos finalistes. La gran final xugar ente los Países Baxos, ganadores del Grupu A, y Arxentina, que clasificó ganando'l Grupu B. Foi un partíu bien apostáu en que los equipos tuvieron de dir a tiempo suplementariu, yá que nos 90 minutos empataren 1:1. Finalmente, con goles de Mario Kempes (2) y Daniel Bertoni (1) la seleición albiceleste imponer por 3:1, llevantando la copa per primer vegada, depués de que se-y escapara na Copa Mundial de Fútbol de 1930, al perder por 4:2 na final, ante Uruguái.
El tornéu apostóse ente que na Arxentina gobernaba una dictadura qu'impunxera un réxime terrorista d'Estáu, boicotiáu por delles organizaciones internacionales de derechos humanos. L'Estadiu Monumental onde se realizaron les ceremonies d'apertura y zarru, atopar a pocos metros de la ESMA, unu de los principales centros clandestinos de detención de la dictadura. La decisión de realizar el tornéu n'Arxentina, les rellaciones ente la dictadura militar nel país cola FIFA, los resultaos deportives y los actos de corrupción fueron materia d'investigación y alderique.