Lluis Felipe I de Francia
políticu francés (1773–1850) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluis Felipe I de Francia (en francés: Louis-Philippe Ier de France) (París, 6 d'ochobre de 1773-Claremont, Surrey, Inglaterra; 26 d'agostu de 1850) foi'l postreru rei de Francia, reinando col títulu de "Rei de los franceses" (Roi des français) ente 1830 y 1848, llevando implícitu con ello'l títulu de copríncipe d'Andorra.
- Pal fíu del rei Carlos I de Portugal, vease Lluis Felipe de Braganza.
Lluis Felipe I de Francia | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
9 agostu 1830 - 24 febreru 1848 ← Carlos X de Francia - ensin valor →
9 agostu 1830 - 24 febreru 1848 ← Carlos X de Francia - Napoleón III Bonaparte →
31 xunetu 1830 - 2 payares 1830 ← Casimir-Louis-Victurnien de Rochechouart de Mortemart - Jacques Laffitte →
1793 - 1830
| |||||||||||
Vida | |||||||||||
Nacimientu | París, 6 d'ochobre de 1773[1] | ||||||||||
Nacionalidá | Francia [2] | ||||||||||
Llingua materna | francés | ||||||||||
Muerte | Claremont House (es) , 26 d'agostu de 1850[1] (76 años) | ||||||||||
Sepultura | Capilla real de Dreux (es) | ||||||||||
Familia | |||||||||||
Padre | Luis Felipe II de Orleans | ||||||||||
Madre | Luisa María Adelaida de Borbón | ||||||||||
Casáu con | María Amelia de Borbón-Dos Sicilies (1809 – 1850)[3] | ||||||||||
Fíos/es |
Fernando Felipe de Orleans (es) [4] Luisa María de Francia (es) Princesa María de Orleans (es) [4] Luis de Orleans, duque de Nemours (es) Clementina de Orleans Francisco d'Orleans, Príncipe de Joinville Carlos de Orleans (1820 - 1828) (es) Enrique d'Orleans[4] Antonio de Orleans (es) [4] Francisca van Orléans[5] | ||||||||||
Hermanos/es |
Baronne de Sternberg Luis Carlos de Orleans (es) Antonio Felipe de Orleans (es) Adelaida d'Orleans[6] N de Orleans (es) | ||||||||||
Pueblu | Casa de Orleans | ||||||||||
Estudios | |||||||||||
Llingües falaes | francés | ||||||||||
Oficiu | políticu | ||||||||||
Llugares de trabayu | París | ||||||||||
Premios |
ver
| ||||||||||
Serviciu militar | |||||||||||
Graduación | Lieutenant General (en) | ||||||||||
Lluchó en | batalla de Valmy (es) | ||||||||||
Creencies | |||||||||||
Relixón | Ilesia Católica | ||||||||||
Foi fíu del duque Lluis Felipe II d'Orleans, primu de Lluis XVI moteyáu "Felipe Igualdá" (Philippe Égalité). Mientres la Revolución francesa, Lluis Felipe foi conocíu como'l "Ciudadanu Chartres" ( por causa del so títulu de Duque de Chartres) o "Igualdad hijo" (Égalité fils). Foi duque de Valois hasta 1785, duque de Chartres de 1773 a 1793 y, tres la muerte del so padre, duque d'Orleans col nome de Lluis Felipe III d'Orleans de 1793 a 1830.
Xubió al tronu en xunetu de 1830 por causa de la revolución qu'obligó a abdicar a Carlos X, y empecipió un reináu de corte lliberal que la historiografía conoció como la Monarquía de Xunetu (Monarchie de Juillet), pola mor del mes en que foi proclamáu. El so gobiernu carauterizar pol ascensu de la burguesía como clase dominante, pola rápida industrialización del país y pol surdimientu del proletariáu.
Lluis Felipe I recibió dellos llamatos mientres el so reináu como: Rei Ciudadanu (Roi Citoyen), Rei de los banqueros (Roi des banquiers) o Rei de les barricaes (Roi des barricades), esti postreru por causa de que xubió al tronu y foi derrocáu d'él al traviés de dos revueltes populares, la Revolución de 1830 y la Revolución de 1848, respeutivamente.