Reynaldo Bignone
From Wikipedia, the free encyclopedia
Reynaldo Benito Antonio Bignone (21 de xineru de 1928, Morón – 7 de marzu de 2018, Provincia de Buenos Aires) foi un militar arxentín y dictador qu'exerció como presidente de facto de la República Arxentina ente'l 1 de xunetu de 1982 y el 10 d'avientu de 1983, nel marcu de la dictadura cívicu-militar llamada Procesu de Reorganización Nacional. El 10 d'avientu de 1983 apurrió-y el mandu al presidente Raúl Ricardo Alfonsín, ganador de les eleiciones democrátiques realizaes un mes y 10 díes antes. Bignone tuvo al cargu de la transición escontra la democracia tres la derrota arxentina na guerra de Malvines. Foi l'últimu dictador de la hestoria arxentina.
Reynaldo Bignone | |||
---|---|---|---|
1r xunetu 1982 - 10 avientu 1983 ← Alfredo Saint-Jean - Raúl Alfonsín → | |||
Vida | |||
Nacimientu | Morón, 21 de xineru de 1928[1] | ||
Nacionalidá | Arxentina | ||
Muerte | Provincia de Buenos Aires, 7 de marzu de 2018[2] (90 años) | ||
Causa de la muerte | sepsis (es) | ||
Estudios | |||
Estudios | Colexu Militar de la Nación | ||
Llingües falaes | castellanu | ||
Oficiu | políticu, oficial | ||
Llugares de trabayu | Buenos Aires | ||
Serviciu militar | |||
Cuerpu militar | Exércitu Arxentín | ||
Graduación | general de división (es) | ||
Lluchó en | terrorismo en Argentina en las décadas de 1970 y 1980 (es) | ||
Creencies | |||
Relixón | cristianismu | ||
Partíu políticu | políticu independiente | ||
Foi condergáu en seis causes por delitos de lesa humanidá cometíos mientres la dictadura militar;[3] la primera, del añu 2010, a 25 años de prisión[4] y al añu siguiente otra a prisión perpetua.[5]