Agni
From Wikipedia, the free encyclopedia
Agni (en sànscrit: अग्नि) és, en l'àmbit de l'hinduisme, la deïtat del foc i del sacrifici, el qui uneix la terra i el cel i l'atmosfera que hi ha entre ambdós elements. Va ser igualment una de les divinitats més importants del vedisme. Té molts temples dedicats al sud de l'Índia.
Tipus | divinitat de l'Índia divinitat vèdica fire deity (en) |
---|---|
Epònim | foc |
Context | |
Mitologia | hinduisme |
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Mare | Sarasvatí |
Pare | Brama |
Altres | |
Equivalent | Svarozhich (en) i Kavyada (en) |
També és la deïtat guardiana de la direcció sud-est per això, generalment, s'ubica als racons ubicats en la zona sud-est dels temples hindús.[1] Dins la cosmologia clàssica de les religions índies, Agni juntament amb el foc és un dels cinc elements impermanents inerts (pañcabhūtá), juntament amb l'espai (ākāśa), l’aigua (ap), l’aire (vāyu) i la terra (pṛthvī). Aquests cinc darrers elements, es combinen per tal de formar l'existència material percebuda empíricament (Prakriti).[2]
A la literatura vèdica, Agni es considera la boca dels déus i deesses, i el mitjà que els transmet ofrenes en una homa (ritual votiu). Per aquest mateix motiu és una de les divinitats vèdiques més importants.[3] Els sacrificis estaven en estreta connexió amb el foc perquè les seves flames elevaven els sacrificis als déus. Tanmateix, és considerat un déu major i molt invocat juntament amb Indra i Surya. Dins dels antics textos hindús, Agni es troba diferenciat en tres conceptes o nivells que fan referència a la seva existència: a la terra com a foc, a l’atmosfera com a llamp (foc en l'aire) i al cel com a sol (foc al cel). Per aquest motiu, Agni apareixia al costat del déu del sol Sūrya i del déu del llamp, Indra; a la trinitat vèdica de déus (del vedisme, religió anterior a l'hinduisme).[3] Aquesta triple presència el connecta com a missatger entre déus i éssers humans dins del pensament vèdic. Posteriorment, fou substituïda per la trinitat purànica (dels puranes) de l' hinduisme formada per: Brama, Vishnu i Shiva.[4]
La importància d'Agni va en decadència a partir de l'era post-vèdica. Malgrat això, fou interioritzada i la seva identitat va evolucionar fins a representar metafòricament tota l'energia transformadora i el coneixement dins els Upanishads i posteriorment a la literatura hindú. Així, Agni formava part o s'integrava dins de les tradicions hindús, sent un testimoni central del ritme de pas als casaments hindús tradicionals anomenats Saptapadi o Agnipradakshinam (set passos i vots mutu), a més de formar part de Diya (làmpada) en festivals (com Divali i Aarti a Puja).[5] Encara que Agni ha perdut el rang que tenia en l'adoració vèdica, l'hinduisme el continua invocant encara avui en cadascun dels esdeveniments importants.[4]
Agni (Pali: Aggi) és un terme que apareix àmpliament als textos budistes i a la literatura relacionada amb el debat d'heretgia de Senika dins de les tradicions budistes. Dins l'antic pensament del jainisme, Agni (foc) conté éssers amb ànima i cos, a més apareix com Agni-kumara o "príncep de foc" a la seva teoria del renaixement i una classe d'éssers reencarnats.