Apocalittici e integrati
From Wikipedia, the free encyclopedia
Apocalittici e integrati (traduït seria: ‘Apocalíptics i integrats’) és un assaig escrit per Umberto Eco l'any 1964. Hi defineix els intel·lectuals, que tenen una actitud aristocràtica envers la cultura de masses com a «apocalíptics», i els que en tenen una visió ingènuament optimista com «integrats». L'elitisme i el concepte aristocràtic de la cultura defensat per Theodor Adorno (1903-1969) i Elémire Zolla (1929-2002) li molesta particularment.[1] El llibre va ser un succés immediat, ràpidament va ser traduït a l'anglès, el grec, el castellà i altres llengües i continua sent una obra de referència més de mig segle després.[2] És considerat un de les seues cinc obres majors. Escrit dècades abans l'aparició de l'internet com mitjà de comunicació de massa, no ha perdut pertinència.[1]
Tipus | assaig |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Umberto Eco |
Llengua | italià |
Publicació | Itàlia, 1964 |
Dades i xifres | |
Tema | sociologia |
Gènere | assaig |
Amb aquesta obra, Eco vol introduir l'observança del treball d'interpretació del lector i obrir el camí per estimular semiòlegs i semiòtics a estudiar els mitjans de comunicació de massa.[3]
L'assaig gira a l'entorn de dues idees dominants: d'una banda, Eco explora la comunicació de massa com a eina per a transmetre una cultura mundialitzada i estandarditzada que provoqui unes emocions concretes i controlades. Segons Eco, tots els productes culturals s'ofereixen en igualtat de condicions, encara que el nivell sigui diferent i, a més, la distinció entre el que és simple entreteniment i el que és informació vàlida i útil és complicat. D'altra banda, els mitjans de comunicació de massa s'adrecen a un públic heterogeni i s'especifiquen cap a un públic objectiu determinat, de manera que es fuig de l'originalitat i la creació de productes originals.
Eco analitza la cultura popular i els mitjans de comunicació des de dues posicions, aportant-hi arguments a favor i en contra: la dels apocalíptics, aristocràtics i elitistes, que veuen la cultura de masses com un element negatiu que devalua la cultura i la redueix al simple lleure; i la dels integrats, oberts a les noves tecnologies, que fan una interpretació positiva de la cultura de masses perquè permet que molta gent hi accedeix que antany n'era exclosa.
Altres temes que s'hi tracten són el debat sobre la indústria cultural en la seva fase de naixement i desenvolupament, el treball sobre alternatives culturals o la complexa relació entre la comunicació i la cultura de masses.[4]