Board track racing
From Wikipedia, the free encyclopedia
Board track racing és la denominació anglesa de la modalitat de curses de motocicletes o automòbils sobre pista de taulons (en anglès, Board track), molt popular als EUA durant les dècades de 1910 i 1920. Les competicions es desenvolupaven en pistes ovals o circulars amb superfícies compostes de taulons de fusta. Inicialment, aquests tipus de pistes varen ser emprats en curses de motocicletes i es coneixien com a motordromes i, més endavant, es varen adaptar per a l'ús en curses de diversos tipus de cotxes de carreres. Durant els anys 20, la majoria de les curses del campionat nord-americà es disputaven en aquesta mena de circuits.[1][2]
Dos corredors amb sengles motocicletes Indian durant una cursa el 1911 | |
Esport | motociclisme i automobilisme |
---|---|
Tipus | motociclisme en pista |
Les pistes de taulons varen proliferar en part perquè eren barates de construir, però no duraven gaire i requerien un gran esforç de manteniment per a conservar-les en bones condicions d'ús. Moltes d'aquestes pistes no varen aguantar ni tres anys abans de ser abandonades.
Amb l'inici de la Gran Depressió a començaments de la dècada de 1930, les pistes de taulons varen desaparèixer ràpidament. Malgrat tot, alguns dels seus aspectes més notables han continuat influint en l'esport del motor americà fins a l'actualitat, especialment l'èmfasi en la velocitat pura produïda per grans revolts peraltats, la gran amplada dels circuits per tal de permetre un avançament constant entre els competidors i el desenvolupament d'extenses tribunes o graderies de seients com els dels estadis esportius que envolten molts dels actuals circuits.