Capriccio (Strauss)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Capriccio, op. 85, és una òpera en un acte i 13 escenes composta per Richard Strauss, amb llibret en alemany escrit entre el mateix compositor i el director Clemens Krauss.[3] Es va estrenar al Teatre Nacional de Múnic el 28 d'octubre de 1942.
Dades ràpides Forma musical, Compositor ...
Forma musical | òpera |
---|---|
Compositor | Richard Strauss |
Llibretista | Stefan Zweig, Joseph Gregor, Clemens Krauss, Richard Strauss i Hans Swarowsky |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | alemany |
Basat en | Prima la musica e poi le parole () |
Creació | 1940 al 3 d'agost de 1941[1] |
Data de publicació | segle XX |
Parts | 1 acte i 13 escenes |
Dedicat a | Clemens Krauss |
Personatges | Italian singer (en) , Italian singer (en) , Monsieur Taupe (en) , The Countess (en) , The Major-Domo (en) , Flamand (en) , Olivier (en) , Clairon (en) , La Roche (en) , The Count (en) i Musiciens et serviteurs (fr) |
Estrena | |
Estrena | 28 octubre 1942 |
Escenari | Teatre Nacional de Múnic , Múnic |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 31 de gener de 1991[2] |
Tanca
És l'última de les òperes escrites per Strauss, estrenada set anys abans de la mort de l'autor, el qual la va subtitular «Una peça conversacional per a música».
Capriccio es basa en una pregunta que, històricament, ha perseguit la història de l'òpera: què ha de predominar, la paraula o la música?[4] Les paraules i la música, sens dubte, s'uneixen per crear l'òpera, un gènere artístic únic. Capriccio té reputació com a òpera «per a entesos», una òpera sobre l'òpera per a amants del gènere.