Cobla Barcelona
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Cobla Barcelona va ser una cobla fundada el 1922 i dissolta, per primer cop, el 1938. És una manifestació destacada del noucentisme musical, juntament amb l'Orquestra Pau Casals i d'altres entitats catalanes.[1] Durant la dècada de 1920 i de 1930, va assolir un important protagonisme en la vida cultural catalana i va actuar en espais emblemàtics, com el Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, el Palau de Belles Arts i el Palau Nacional de Catalunya. Estrenà obres de prominents compositors catalans, com Juli Garreta, Ricard Lamote de Grignon, Enric Morera, Francesc Pujol, Josep i Joaquim Serra, Eduard Toldrà i Amadeu Vives.[1] També va participar en esdeveniments destacats, com en actes oficials de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929); l'Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929); les festes d’aniversari de la Proclamació de la República a Madrid (1932); el Concert-homenatge al President del Govern de la República al Palau Nacional de Catalunya (1932); el XIV Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània i de la Societat Internacional de Musicologia (1936); o la inauguració del Pavelló de la República de l'Exposició Universal de París (1937).[1]
Tingué una segona etapa, del 1945 al 1977, quan desaparegué definitivament com a cobla, per bé que continuà com a orquestra de ball fins al 1992.[2][3]