Condensador de desacoblament
From Wikipedia, the free encyclopedia
En electrònica, un condensador de desacoblament és un condensador utilitzat per desacoblar (és a dir, evitar que l'energia elèctrica es transfereixi a) una part d'un circuit d'una altra. El soroll causat per altres elements del circuit es desvia a través del condensador, reduint el seu efecte sobre la resta del circuit. Per a freqüències més altes, un nom alternatiu és el condensador de derivació, ja que s'utilitza per evitar la font d'alimentació o un altre component d'alta impedància d'un circuit.[1]