Culte al cos
From Wikipedia, the free encyclopedia
El culte al cos és com informalment es coneix la dèria o obssessió per tenir o mantenir un cos dins els paràmetres de bellesa i cos adequat que dicta la societat.
Els orígens del culte al cos es poden datar de principis del segle xx, en pintures i altres imatges dels segles anteriors s'observa com el model de cos dels segles anteriors, per exemple, no era tan prim.
Es pot entendre com consum cultural i la pràctica del culte al cos constitueix una preocupació general en tots els àmbits de la societat.[1]
En aquesta actitud hi té un gran paper mantenir o incrementar la bona forma física (per exemple amb gimnàsia i esport), el recurs a la cirurgia estètica, les dietes, la roba, la moda i els cosmètics. Els anuncis comercials són el gran factor dins el culte al cos.
El culte al cos pot fer que s'adquireixin noves obligacions per obtenir el triomf social, obsessionar-se pel propi cos és una manera de ser menys lliure,[2] o a l'obssessió per la pròpia imatge. Té molt a veure amb l'autoestima de cada persona.[3]
Davant la proliferació de Trastorns del Comportament Alimentari (TCA), concretament de casos d'anorèxia i de bulímia nervioses en població jove es detecta el gran paper de la publicitat com a transmissora d'estereotips i de productes de culte al cos que resulten en la insatisfacció corporal.[4]
En la legislació espanyola (Llei audiovisual del 2010) es prohibeix emetre en horari infantil anuncis que promoguin el culte al cos i el rebuig a l'autoimatge.