Càncer
malaltia de creixement cel·lular no controlat, no regulat i anormal / From Wikipedia, the free encyclopedia
El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang). Aquestes tres propietats malignes dels càncers els distingeixen dels tumors benignes, que s'autolimiten i ni envaeixen ni metastatitzen. La majoria de càncers formen un tumor, però alguns, com per exemple les leucèmies, no ho fan. La branca de la medicina que s'ocupa de l'estudi, el diagnòstic, el tractament i la prevenció del càncer és l'oncologia. Alguns tipus de càncer són el càncer colorectal, el càncer de còlon, el càncer de fetge, el càncer de mama, el càncer de pàncrees, el càncer de pell (melanoma), el càncer de pròstata, el càncer d'ovari, el càncer de pulmó o la leucèmia.
Aquest article tracta sobre la malaltia. Vegeu-ne altres significats a «Càncer (desambiguació)». |
Tipus | proliferació cel·lular patològica, neoplàsia, tumor i malaltia |
---|---|
Epònim | cranc i crustacis |
Especialitat | oncologia |
Clínica-tractament | |
Patogènia | |
Causat per | raó de càncer i causes infeccioses dels càncers |
Causa de | dolor oncològic |
Classificació | |
CIM-10 | C00-C97 |
CIM-9 | 199 |
CIM-O | 8000/3 |
CIAP | A79 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0087750 |
DiseasesDB | 28843 |
MedlinePlus | 001289 |
MeSH | C04 |
UMLS CUI | C0006826 |
DOID | DOID:162 |
Els càncers poden afectar gent de totes les edats, fins i tot els fetus, però en la majoria de tipus de càncer, el risc augmenta amb l'edat.[1] El càncer provoca aproximadament una de cada sis defuncions.[2] Segons la Societat Americana del Càncer, 7,6 milions de persones moriren de càncer arreu del món durant l'any 2007.[3] El càncer pot afectar a tots els animals.
Gairebé tots els càncers són provocats per anormalitats en el material genètic de les cèl·lules transformades.[4] Aquestes anormalitats poden ser degudes als efectes de carcinògens, com per exemple el fum de tabac, radiacions, substàncies químiques o agents infecciosos. Altres anormalitats genètiques que promouen càncer es poden adquirir aleatòriament per culpa d'errors en la replicació de l'ADN, o són heretades, i per tant estan presents a totes les cèl·lules des del naixement. L'heretabilitat dels càncers sol estar afectada per interaccions complexes entre carcinògens i el genoma de l'hoste. Molts aspectes nous de la genètica de la patogènesi del càncer, com ara la metilació de l'ADN i els microARN, cada vegada són considerats més importants.[5]
Les anormalitats genètiques que es donen en el càncer afecten típicament dues classes generals de gens. Els oncogens promotors del càncer solen estar activats en les cèl·lules canceroses, donant-los noves propietats com per exemple un creixement i una divisió hiperactius, una protecció contra la mort cel·lular programada, una pèrdua del respecte pels límits normals entre teixits i la capacitat d'establir-se en medis tissulars diversos. Els gens supressors tumorals estan mutats a les cèl·lules canceroses, provocant la pèrdua de funcions normals en aquestes cèl·lules, com ara una replicació d'ADN adequada, el control del cicle cel·lular, l'orientació i l'adhesió dins dels teixits i la interacció amb les cèl·lules protectores del sistema immunitari. Entre ells destaquen els gens Ras,[6] TP53 i Rb.[7]
Les cèl·lules normals utilitzen la fosforilació oxidativa per obtenir energia de la glucosa, mentre que les canceroses ho fan mitjançant la glicòlisi anaeròbica,[8] un fenomen descobert per Otto Heinrich Warburg l'any 1931.[9]
El diagnòstic sol requerir una examinació histològica d'un espècimen de biòpsia de teixit per part d'un patòleg, tot i que els primers indicis d'una malignitat poden ser símptomes o anormalitats a les radiografies. La majoria de càncers es poden tractar, i alguns es poden curar, segons el tipus, ubicació i l'estadi. Una vegada diagnosticat, el càncer se sol tractar amb una combinació de cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia. A mesura que es desenvolupa la recerca, els tractaments es van tornant més específics per les diferents varietats de càncer. Hi ha hagut avenços significatius en el desenvolupament de medicaments de teràpia dirigida que actuen específicament sobre anormalitats moleculars detectables en certs tumors, i que minimitzen els danys a les cèl·lules normals.[10] El pronòstic dels pacients de càncer depèn principalment del tipus de càncer, així com l'estadi, o avenç, de la malaltia. A més, el grau histopatològic del càncer i la presència de marcadors moleculars específics també poden resultat útils per establir un pronòstic, així com per determinar els tractaments individuals.