Fills de la Llibertat
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Fills de la Llibertat (Sons of Liberty) fou una organització de colons americans que es va crear a les Tretze Colònies americanes. La societat secreta va ser creada per protegir els drets dels colons i per combatre els impostos del govern britànic. Van tenir un paper important a la majoria de les colònies en la lluita contra la Llei de Timbres (Stamp Act) de 1765.[1] Tot i que oficialment el grup es va dissoldre després que la Llei de Timbres fos derogada, el nom va ser aplicat a altres grups de Patriotes locals durant els anys que precediren la Revolució americana.[2]
Dades | |
---|---|
Tipus | organització |
Història | |
Creació | 1765 |
Governança corporativa | |
Seu | |
En l'imaginari popular, els Fills de la Llibertat va ser una organització clandestina formal amb membres i líders reconeguts. El més probable és que el nom fos un terme clandestí per a qualsevol home que es resistís als nous impostos i lleis de la Corona.[3] La coneguda etiqueta va permetre als organitzadors emetre convocatòries anònimes a l'Arbre de la Llibertat o en qualsevol altre punt de reunió públic. A més, va ser un nom unificador que va ajudar a promoure esforços intercolonials contra el Parlament i les accions de la Corona. El seu lema era "Cap impost sense representació."[4]