Gauleiter
Segon alt grau jeràrquic de el Partit Nacionalista i líder d'una branca regional del NSDAP / From Wikipedia, the free encyclopedia
Gauleiter (pronunciació alemanya: [ˈɡaʊlaɪtɐ]) fou la denominació dels directors d'una subdivisió territorial del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), el partit nazi. Els nazis van anomenar aquestes subdivisions administratives Gau o Reichsgau.[1]
El Gauleiter era el 34è grau de la jerarquia; el 35è i darrer nivell era constituït pels divuit Reichsleiter o directors nacionals, que tenien una competència tranversal (premsa, joventud, propaganda...) per tot el Reich. Ambdós estaven directament sota l'autoritat d'Adolf Hitler. A molts dels gauleiters, que es consideraven i comportaven com a petits hitlers de la seva regió, no li agradava gaire la interferència dels reichsleiters i això era una freqüent font de conflictes de competència i d'autoritat. En tenir acumulats en la seva persona les funcions de Gauleiter de Berlín de 1929 al 1945, una de les gaus més importants amb la de Reichsleiter de la propaganda, Joseph Goebbels va poder desenvolupar-se com una de les més poderosos nazis després Hitler.
Després de la guerra s'ha convertit en un terme pejoratiu utilitzat per referir-se a qualsevol funcionari local dominant, amb tendència a la utilització dictatorial del poder polític o burocràtic. A l'Espanya franquista equivaldria, si fa no fa, al càrrec de Jefe Provincial.[2] Com a càrrec polític nazi, fou creat el 1922 per Hitler que anomenava els caps polítics regionals del Partit. Només responien davant Hitler i eren part de l'anomenat Cos de Líders del NSDAP. Posteriorment a 1939, també es va designar un Gauleiter a cada regió ocupada pels alemanys.[3]
- Etimologia
La paraula alemanya Leiter vol dir «director», mentre que Gau era el nom medieval[4] d'una conca fluvial o Au, situada entre dos rius;[5] el mot Gau es pot traduir al català com a Comarca. Va ser un dels termes arcaics de l'Alemanya medieval recuperat pels nazis.