La guerra sinofrancesa, també coneguda com el conflicte de Tonquín,[3] va ser un enfrontament entre les forces xineses de l'imperi de la dinastia Qing i les colonials franceses. L'objectiu era determinar quin dels dos països obtenia el control de la regió de Tonquín, al nord del Vietnam, fins llavors sota el protectorat xinès. Va tenir lloc entre agost de 1884 i abril de 1885, obtenint uns resultats que van perjudicar tots dos bàndols: Xina va perdre el protectorat i va reconèixer la victòria dels francesos en terreny marítim, i França va patir algunes derrotes terrestres estratègiques pràcticament quan la guerra ja finalitzava.[1] El conflicte es va resoldre finalment firmant el Tractat de Tianjin[4] amb la cessió de la Xina dels seus poders sobre la regió a França.[2][5][6]
Els antecedents de la guerra es remunten a problemes generats per la política expansionista francesa al sud-est d'Àsia, acció facilitada perquè en certs moments foren uns bons aliats dels vietnamites davant la situació política xinesa. Es van iniciar conflictes armats ja des del 1881 –batalla del Pont de Papier,[7] batalla de Thu'an An,[8] batalla de Bắc Ninh,[9] entre altres– que van anar agreujant el conflicte entre ambdós països fins a arribar a desencadenar l'anomenada guerra Sinofrancesa.