Guitarra elèctrica
instrument de corda amplificat elèctricament / From Wikipedia, the free encyclopedia
La guitarra elèctrica és un instrument de corda amplificat elèctricament que es creà per superar el limitat volum de les guitarres acústiques. A diferència d'aquestes, té cos sòlid, sense caixa de ressonància, i per a amplificar el so de les cordes disposa d'unes pastilles electromagnètiques que converteixen la vibració de les cordes metàl·liques en un corrent elèctric variable, que posteriorment s'envia a un amplificador i d'aquest als altaveus, que són els veritables emissors del so.[1]
Tipus | cordòfon electroacústic i guitarra |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 513 |
Tessitura | |
Inventor | George Beauchamp |
Data | 1932 |
Originari de | Estats Units d'Amèrica |
Mostra d'àudio | |
Professió artística | electric guitarist (en) |
Aquest instrument s'empra molt en música moderna, especialment en el rock, on abunden bandes amb dues o tres guitarres elèctriques.
La guitarra elèctrica es toca com la guitarra acústica, però té tota una sèrie d'elements, a part del disseny, especialment pensats per produir determinats efectes sonors.