HD 209458 b
planeta extrasolar / From Wikipedia, the free encyclopedia
HD 209458 b (tot i que a vegades anomenat no oficialment Osiris) és un planeta extrasolar[7] que orbita HD 209458 en la constel·lació de Pegàs, a 150 anys llum de la Terra. S'hi van detectar proves de possibles presència d'aigua.
HD 209458 b | |
---|---|
Descobert per | Michel Mayor David Charbonneau |
Data de descobriment | 5 novembre 1999 |
Mètode de descobriment | espectroscòpia Doppler[1] |
Cos pare | HD 209458 |
Constel·lació | Pegàs |
Època | J2000.0 |
Dades orbitals | |
Semieix major a | 0,04634 ua[2] |
Excentricitat e | 0,01[2] |
Període orbital P | 3,52 d[3] |
Inclinació i | 86,71 °[4] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Radi | 1,39 R_J[4] |
Massa | 0,73 M_J[4] |
Paral·laxi | 20,6745 mas[5] |
Moviment propi (declinació) | −17,89 mas/a [5] |
Moviment propi (ascensió recta) | 29,579 mas/a [5] |
Ascensió recta (α) | 22h 3m 10.773s[5] |
Declinació (δ) | 18° 53' 3.5482''[5] |
Albedo | 0,038 (albedo geomètrica)[6] |
Catàlegs astronòmics | |
HD 209458b (Henry Draper Catalogue) TOI-5972.01 (TESS Object of Interest) TOI-5972b (TESS Object of Interest) TIC 420814525b (TESS Input Catalog) |
El radi de l'òrbita del planeta és de 7 milions de quilòmetres, unes 0,047 unitats astronòmiques, o una vuitena part del radi de l'òrbita de Mercuri. Aquest petit radi resulta en un any que són 3,5 dies terrestres i una temperatura de superfície al voltant de 1.000 °C. La seva massa és de 220 vegades la de la Terra (0,69 masses de Júpiter) i el seu volum és 2,5 vegades més gran que Júpiter. L'alta massa i volum de HD 209458 b indiquen que es tracta d'un gegant gasós.
HD 209458 b representa una sèrie de fites en la investigació extraplanetària. Va ser la primera de moltes categories:
- un planeta extrasolar transitiu
- el primer planeta detectat a través de més d'un mètode
- un planeta extrasolar conegut per tenir una atmosfera
- un planeta extrasolar observat per tenir una atmosfera d'hidrogen evaporant-se
- un planeta extrasolar en tenir una atmosfera contenint oxigen i carboni
- un dels primers dos planetes extrasolars a ser directament observat espectroscòpicament
- el primer gegant gasós extrasolar en tenir una supertempesta mesurada
- el primer planeta a tenir la seva velocitat orbital mesurada, determinant la seva massa directament.[8]
Segons les aplicacions de nous models teorètics, a l'abril de 2007, s'al·lega ser el primer planeta extrasolar detectat amb vapor d'aigua en la seva atmosfera.[9][10][11][12]
En juliol de 2014, la NASA va anunciar la descoberta d'atmosferes molt seques en tres exoplanetes (HD 189733b, HD 209458b, WASP-12b) orbitant estrelles semblants al sol.[13]