Humanisme a Mallorca
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'humanisme és un moviment cultural que representa el renovellament dels estudis clàssics i que arrelà en la literatura italiana del segle xiv i s'imposà per tot Europa durant els dos segles següents, contemporàniament al Renaixement.[1] Les relacions de Mallorca amb Itàlia tengueren un moment de gran intensitat a través de la cort d'Alfons el Magnànim a Nàpols. A Mallorca els segles XV i XVI foren de transició del teocentrisme medieval a l'humanisme renaixentista, circumstància que obligà el pensament mallorquí a cercar un equilibri entre la tradició de caràcter religiós i moralista i les noves idees modulades per una concepció més laica de la vida. S'ha dit (Elias de Tejada) que l'humanisme mallorquí comença amb la traducció al català de De consolatione philosophiae de Boeci per Antoni Ginebreda.