Hyazinth Graf Strachwitz von Gross-Zauche und Camminetz
militar alemany / From Wikipedia, the free encyclopedia
Hyacinth Graf Strachwitz von Groß-Zauche und Camminetz[Note 1] (30 de juliol de 1893 – 25 d'abril de 1968)[1] fou un oficial alemany d'origen aristocràtic. Strachwitz va participar en la I Guerra Mundial, però es convertí en famós pel seu comandament de les tropes cuirassades durant la II Guerra Mundial. Pels seus serveis va ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants, una condecoració creada per reconèixer la valentia extrema al camp de batalla o el lideratge militar destacat. En el moment en què la va rebre era la màxima condecoració alemanya.[Note 2]
L'oberst Strachwitz, comandant del Panzer-Regiment "Großdeutschland", juny de 1943 | |
Nom original | (de) Hyazinth Graf Strachwitz von Gross-Zauche und Camminetz |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 30 juliol 1893 Kamień Śląski (Polònia) (en) |
Mort | 25 abril 1968 (74 anys) Trostberg (Alemanya) |
Causa de mort | Causes naturals (Càncer de pulmó ) |
Dades personals | |
Altres noms | Conté, Der Panzergraf |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Activitat | 1912-1945 |
Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors |
Membre de | |
Carrera militar | |
Lleialtat | Imperi Alemany (fins a 1918) República de Weimar (fins a 1933) Alemanya Nazi RFA |
Branca militar | Heer |
Rang militar | Generalleutnant de la Reserva |
Unitat militar | Divisió de Cavalleria de la Guàrdia Freikorps "von Hülsen" 1. Panzer Division
|
Comandant de (OBSOLET) | Panzer-Regiment Großdeutschland |
Conflicte | Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial |
Altres | |
Títol | Comte |
Premis |
Strachwitz va néixer el 1893 a la finca de la seva família a Silèsia. Va ser educat en diverses acadèmies militars prussianes, servint amb distinció com a oficial de cavalleria a les primeres etapes de la I Guerra Mundial, guanyant la Creu de Ferro de 1a classe abans de ser capturat pels francesos a l'octubre de 1914. Com que quan va ser capturat vestia roba civil gairebé va ser executat allà mateix, però posteriorment seria condemnat a treballs forçats. Després d'una odissea per diverses presons franceses i diversos intents de fugida aconseguí tornar a Alemanya després de la guerra el 1918. durant la postguerra, Strachwitz lluità amb els Freikorps durant l'aixecament de la Revolució Alemanya a Berlín i a la Revolta de Silèsia contra els silesis polonesos de l'Alta Silèsia, que intentaven separar-se d'Alemanya per unir-se a Polònia. Per aquest serveis va ser condecorat amb l'Àliga de Silèsia de 1a i 2a classes. A mitjans dels anys 20 va rebre del seu pare Groß Stein, la finca familiar. El 1932 es va fer membre del NSDAP i de les Allgemeine SS un any després. Com a oficial de la reserva militar participà en diverses maniobres amb el Reiter-Regiment 7 i el Panzer-Regiment 2 durant la dècada dels 30.
Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Strachwitz va ser nomenat oficial d'ordenament de la 1. Panzer Division. Participa en la invasió de Polònia i en la batalla de França, on comandà el 1r batalló del 2n Panzer-Regiment. Per les seves accions rebria la barra 1939 a les seves creus de ferro, i va ser traslladat a la 16. Panzer Division. Amb aquesta unitat participà en les invasions de Iugoslàvia a l'abril de 1941 i a la de la Unió Soviètica al juny. El 25 d'agost de 1941 rebria la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Poc més d'un any després, com a comandant del Panzer-Regiment 2, esdevingué el 144è soldat en afegir les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller el 13 de novembre de 1942, per la destrucció de més de 270 tancs i peces d'artilleria soviètiques en menys de 48 hores a Kalach. Va quedar seriosament ferit i va ser evacuat abans del tancament de la bossa de Stalingrad quedés segellada. El gener de 1943, després de la seva convalescència, va rebre el comandament del Panzer-Regiment Großdeutschland. El 28 de març de 1943 afegiria les Espases a la seva Creu de Cavaller per la seva contribució al contraatac de Khàrkiv. A continuació lluità a la batalla de Kursk i durant la retirada alemanya fins al Dnièper. El novembre de 1943 va ser rellevat del comandament, oficialment a causa de problemes de salut; però més possiblement a causa de diferències amb el seu comandant de divisió, Walter Hörnlein. Tornà al servei actiu a inicis de 1944 i va rebre els Diamants per la seva Creu de Cavaller el 15 d'abril, mentre que comandava un grup de batalla al front del Narva. Va ser ferit en 12 ocasions durant la guerra, a més de resultar ferit en un accident d'automòbil.
El 1945 es rendí a les forces estatunidenques i fet presoner. En el moment del seu alliberament, el seu fill petit havia resultat mort en combat, la seva esposa havia mort en un accident de circulació, i la seva finca de Silèsia havia estat confiscada per la Unió Soviètica. Es quedà a l'Alemanya Occidental, es tornà a casar i treballà un breu temps per a les Forces Armades Sirianes com a consultor militar. A partir de 1951 va viure en una fica a Baviera, fins a la seva mort el 25 d'abril de 1968 a causa d'un càncer de pulmó. Va ser enterrat amb honors militars a Grabenstätt, Baviera.