Jocs de Cotswold
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Jocs Olímpics de Cotswold és una celebració esportiva pública que té lloc cada any després del "Bank holyday" de la primavera, al costat de, Chipping Campden, en el Cotswolds anglès. Els Jocs probablement van començar el 1622, i han continuat de manera irregular fins a l'actualitat. Van ser creats en el seu inici per un advocat local, Robert Dover, amb l'aprovació del rei Jaume I d'Anglaterra La motivació de Dover per organitzar els Jocs va poder haver estat la seva creença que l'exercici físic era necessari per al defensa del regne, però també pogués haver estat un intent d'ajuntar a rics i pobres; van participar en els Jocs tots els estrats socials, incloent a la reialesa en una ocasió.
| ||||
Tipus | esdeveniment anual | |||
---|---|---|---|---|
Vigència | 1622 - | |||
Localització | Chipping Campden (Anglaterra) | |||
Estat | Regne Unit | |||
Lloc web | olimpickgames.co.uk |
Les competicions incloïen carreres a cavall, caça amb sabuesos, carreres, saltar, ballar, llançament de almádena, lluita d'espases i maces, vares i lluita cos a cos. Petites apostes tenien lloc en tendes i cabines que s'erigien per jugar a jocs com a escacs i cartes, i es distribuïa menjar abundant per tot aquell que participés. Una estructura de fusta provisional nomenada "Castell de Dover" es va aixecar en un amfiteatre natural en el que ara es coneix com el turó de Dover, equipada amb canons petits que disparaven salves per celebrar l'inici dels jocs.
Els Jocs tenien lloc en el dijous i divendres de la setmana de la Pentecosta, normalment entre maig i juny. Moltspuritans del segle xvii censuraven aquestes festivitats, que es creien d'origen pagà, i especialment desaprovaven qualsevol tipus de celebració en un diumenge o qualsevol altra festivitat eclesiàstica com en la Pentecosta. Cap a l'època de la mort del rei Jaume el 1625, molts terratinents puritans havien prohibit als seus treballadors participar en tals festejos; les tensions creixents entre els seguidors del rei i els puritans, van desencadenar l'esclat de la Guerra Civil anglesa el 1642, suposant la fi dels jocs.
Reviscuts després de la Restauració anglesa de 1660, els Jocs van anar degenerant gradualment en un festival desorganitzat de pueblerins borratxos, d'acord amb els crítics. Els Jocs van acabar una altra vegada el 1852, quan el ben comunal sobre el qual tenien lloc va ser dividit entre terratinents i grangers i posteriorment reasignat. Des de 1966 els Jocs han tingut lloc cada any en el divendres posterior a les´vacances del Bank holyday de la primavera. Les competicions han inclòs el joc de la soga, gymkhanas eqüestres, shin-kicking -esport anglès consistent a derrocar al contrincant amb puntades als canyells-, dwile flonking -joc en el qual un dos equips ballen per torns mentre el contrincant tracta de copejar-los amb un drap mullat en cervesa-, carreres de motocròs, judo, destrossa de pianos, i dansa morris. L'Associació Olímpica britànica ha reconegut als Jocs Olímpics de Cotswold com «les primeres sacsejades dels inicis Olímpics de Gran Bretanya».[1]