Lars Ahlfors (Hèlsinki, 18 d'abril de 1907 - Pittsfield, 11 d'octubre de 1996) fou un matemàtic finlandès nacionalitzat estatunidenc.[1] Ahlfors va rebre molts honors per les seves contribucions a les matemàtiques. Va ser el primer guanyador de la medalla Fields (juntament amb en Jesse Douglas del MIT), a més del premi Wolf en Matemàtiques el 1981.[2]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Lars Ahlfors |
|
Naixement | (fi) Lars Valerian Ahlfors 18 abril 1907 Hèlsinki (Imperi Rus)
|
---|
Mort | 11 octubre 1996 (89 anys) Pittsfield (Massachusetts) |
---|
Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) |
---|
Sepultura | cementiri de Hietaniemi, 01-023-03-00091 60° 10′ 07″ N, 24° 55′ 06″ E |
---|
|
|
|
|
|
Formació | Universitat de París (1930–1932) Universitat de Zúric (1928–1929) Universitat de Hèlsinki (1924–1928) Nya svenska samskolan (–1924) |
---|
Tesi acadèmica | Untersuchungen zur Theorie der konformen Abbildung und der ganzen Funktionen (1930 ) |
---|
Director de tesi | Ernst Leonard Lindelöf i Rolf Nevanlinna |
---|
|
Camp de treball | Anàlisi matemàtica |
---|
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
---|
Ocupador | Universitat Harvard (1946–1977) Universitat de Zúric (1944–1946) Universitat de Hèlsinki (1938–1940) Universitat Harvard (1935–1938) Universitat de Hèlsinki (1933–1935) |
---|
Membre de | |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Harvey Cohn, George Springer, Robert Osserman, Clifford Earle, Allen Devinatz, Henry O. Pollak, Halsey Royden, Albert Marden, J. Ian Richards, John Fay, Henry Landau, Floyd Ulrich, Ernest Schlesinger, Dale Husemöller, James Allister Jenkins, Eoin Whitney, Audrey Wishard, Steadman Bagby, Hans Keller, Robert Accola, Roger Kirchner, Saul Kravetz, Peter Evans Martin, George Sethares, Vidar Wolontis, Stanley Kaplan, Harold Weintraub, Tord Lindblad i Paul Garabedian |
---|
Localització dels arxius | |
---|
|
Cònjuge | Erna Martha Liesbeth Lehnert |
---|
Pares | Axel Ahlfors i Sievä Matilda Helander |
---|
Premis |
|
|
Tanca