Matteo Bottasso
matemàtic italià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Matteo Bottasso (La Clusa, 17 d'abril de 1878 - Messina, 4 d'octubre de 1918) va ser un matemàtic italià.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 abril 1878 La Clusa (Itàlia) |
Mort | 4 octubre 1918 (40 anys) Messina (Sicília) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Torí |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Messina (1917–1918) Istituto Michele Buniva (1915–1917) Universitat de Bolonya (1904–1907) Universitat de Torí (1901–1903) Universitat de Pavia |
Família | |
Pares | Vincenzo Bottasso i Caterina Musso |
Bottasso va estudiar matemàtiques a la universitat de Torí en la qual es va graduar el 1901.[1] Després de dos cursos com assistent a la pròpia universitat, obté el 1904 una beca per ampliar estudis a París on pot estudiar amb Poincaré i Picard.[2] En retornar a Itàlia és nomenat professor de geometria projectiva a la universitat de Bolonya, però només hi roman tres cursos. Els anys següents ocupa diferents llocs docents de secundària i de l'acadèmia militar de Torí. Finalment, el 1917, obté la càtedra de geometria de la universitat de Messina, càrrec que no podrà desenvolupar per la seva mort prematura el 1918 a causa de la grip espanyola.[2]
Bottasso va publicar una trentena d'articles de geometria a diferents revistes científiques. La seva obra més important és el volum Astatique (1915), que constitueix el quart volum del tractat de càlcul vectorial de Cesare Burali-Forti i Roberto Marcolongo.[3]