Miguel Ángel Ladero Quesada
historiador espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Miguel Ángel Ladero Quesada (Valladolid, 1943) és un historiador espanyol, considerat com una autoritat en la Guerra de Granada, en la fiscalitat i en general, el regnat dels Reis Catòlics i el trànsit entre la baixa edat mitjana i l'edat moderna a Castella.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 gener 1943 (81 anys)
Valladolid (Espanya) |
Catedràtic | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Director de tesi | Luis Suárez Fernández |
Es coneix per | Màxima autoritat en la Guerra de Granada |
Activitat | |
Camp de treball | Història medieval |
Ocupació | Historiador |
Ocupador | Universitat Complutense de Madrid Universitat de La Laguna Universitat de Sevilla |
Membre de | |
Interessat en | Història moderna d'Espanya i Madrid |
Obra | |
Estudiant doctoral | Eduardo Aznar Vallejo, José Sánchez Herrero (en) i José Manuel Nieto Soria |
Premis Premio Nacional de Historia de España (1994 i 2004) |
De 1961 a 1965 va treballar com a arxiver a l'Arxiu General de Simancas.[1] De 1966 a 1970 va compaginar la tasca d'arxiver amb la de professor adjunt a la Universitat Complutense de Madrid. El 1970 fou nomenat catedràtic d'història de la Universitat de La Laguna, el 1974 de la Universitat de Sevilla i des de 1978 Complutense de Madrid.[2] És membre de l'Associació Espanyola de Ciències Històriques, de l'Institut Jerónimo Zurita (depenent del CSIC), de l'Institut d'Estudis Canaris i de les Comissions Internacionals d'Història de les Ciutats.
És doctor honoris causa per la Universitat de Cadis[3] i Premio Nacional de Historia de España (1994 i 2004).[4] Des de 1990 és acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.