Nada por perder
pel·lícula argentina de 2001 / From Wikipedia, the free encyclopedia
Nada por perder (també coneguda com Nada x perder) és una pel·lícula argentina dramàtico-política de crim, acció i suspens de l'any 2001 dirigida i coproduïda per Quique Aguilar, qui a més va escriure el guió al costat de la seva mare Susana Aguilar i en col·laboració amb Graciela Hubert. Va ser el debut cinematogràfic d’Osvaldo Sabatini —també coproductor del film— i interpreta a Gonzalo Romero, un reeixit advocat de classe mitjana alta el pare i el germà hemofílic del qual, són agredits arran d'un sinistre vial per un automobilista, a qui el lletrat davant la negligència policial i buscant justícia per mà pròpia, matarà accidentalment. El conductor assassinat resulta ser el nebot d'un senador corrupte i a causa dels contactes i influències d'aquest últim, el jurista perd la seva esposa, el seu treball, la seva llar i comença a viure durant 2 anys com un sense sostre, però en assabentar-se que el polític es postularà per a candidat a President de la Nació Argentina amb enquestes favorables, decideix planificar un magnicidi. El repartiment està conformat per Paola Krum, Gerardo Romano, Lito Cruz, Germán Kraus, Antonio Grimau, Graciela Alfano, Franklin Caicedo, Mario Sapag, Ana María Picchio i el mateix Aguilar, qui duu a terme el paper del germà amb hemofília, malaltia que veritablement pateix el director.[1][2][nota 1]
Nada x Perder | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Quique Aguilar |
Protagonistes | |
Producció | Quique Aguilar |
Guió | Quique Aguilar |
Dades i xifres | |
País d'origen | Argentina |
Estrena | 2001 |
Durada | 120 min |
Idioma original | castellà |
Color | en color |
Pressupost | 1.000.000 $ |
Descripció | |
Gènere | drama, thriller, cinema polític i cinema policíac de suspens |
Lloc de la narració | Buenos Aires |
Es tracta d'una producció independent gravada totalment en locacions de la ciutat de Buenos Aires i és considerada com una de les primeres pel·lícules rodades i postproduïdes íntegrament en digital.[3][4][5][nota 2] Narra amb una història multitemàtica que exhibeix l'abandó de principis ètics i morals com a eina de ràpid creixement en la política i aborda primordialment actes delictius d'aquest àmbit, com la corrupció, els suborns, l'ús il·legítim d'informació privilegiada, el patrocini, el tràfic d'influències, l'evasió fiscal, les extorsions, els fraus, la prevaricació, el caciquisme, la cleptocràcia, el rentat de diners, el nepotisme, la impunitat i la burocràcia, encara que també incorpora entre altres qüestions la venjança, l'estafa, el robatori d'identitat, la prostitució, la violència, la mort, el suïcidi, l'assassinat, la delinqüència juvenil, la economia informal i els accidents de trànsit. A més exposa situacions de pobresa, exclusió social, marginació i desigualtat de classes. Pels continguts acaparats, el film ha estat catalogat per cinèfils dins del cinema d'explotació.[5]
Promocionada per una campanya publicitària anomenada oficialment Matar al president, que el seu eslògan expressava «Què faries si per culpa d'un polític quedessis al carrer?»,[7] a pel·lícula es va estrenar el 22 de novembre de 2001 en les principals àrees metropolitanes argentines.[8] Onze dies després, es va anunciar la mesura governamental denominada corralito que acabaria desencadenant el 19 de desembre d'aquest mateix any la major crisi econòmica i social de la història recent del país. Segons la premsa, la concurrència del públic als cinemes el cap de setmana 24 i 25 de novembre va estar «entre les més pobres» d'aquest any,[9] per la qual cosa no va obtenir un resultat comercial favorable malgrat haver estat un dels films més vists en aquestes dates.[10] Nada x perder no va ser presentada en cap festival de cinema i va rebre inicialment crítiques polaritzades, destacant-se el seu elenc, la seva qualitat tècnica, la seva denúncia social i la seva trama, la que uns altres van opinar que era inversemblant. Anys després de la seva estrena va ser exhibida en diversos cicles de cinema i ha estat considerada com una pel·lícula de culte[11]