Nova Política Econòmica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La nova política econòmica, NEP, rus: Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa.
Va ser decidida al Desè Congrés del Partit Comunista el març de 1921.[1] Va ser etapa d'economia mixta[2] que permetia algunes pràctiques d'economia de mercat com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comerç exterior i la indústria pesant. Va restablir la moneda el 1922.[3] Va ser la política oficial fins a l'any 1928 i va contribuir a un millor proveïment de la població i una certa llibertat social.[4] Es va reconèixer el dret de vaga, el treball es va desmilitaritzar i es van establir estímuls salarials a la producció.[1] Els pagesos podien vendre al mercat el romanent, després d'haver cedit la part obligatòria a l'estat.
La NEP va donar lloc a l'aparició d'una pagesia pròspera, els kulaks, i a l'enriquiment de comerciants i empresaris, mentre que s'empobrien els pagesos pobres o assalariats.[1] Molts bolxevics consideraven la NEP com un estadi transitori per ser contradictòria amb la ideologia comunista.[1] Ióssif Stalin la va clausurar el 1928 i reemplaçar pel primer pla quinquennal.[3]