Paolo Uccello
pintor italià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Paolo Uccello, nascut Paolo di Dono (Florència, 1397 - Florència, 10 de desembre de 1475), va ser un pintor italià, enquadrat dins de l'estil de la pintura gòtica internacional. Va ser pioner de la perspectiva visual en l'art. Giorgio Vasari, en el seu llibre Vides d'artistes, va escriure que, a Uccello, l'obsessionava la perspectiva i que de nit romania al seu estudi fins ben tard intentant situar el punt de fuga exacte. Va usar la perspectiva per a crear una sensació de profunditat en els seus quadres i no, com feien els seus contemporanis, per encabir-hi diferents escenes o esdeveniments successius d'una narració.[1]
« | La muller d'Uccello contava a la gent que Paolo solia passar la nit al seu estudi, intentant situar els punts de fuga de la perspectiva, i que quan ella el cridava al llit ell deia: "Oh! Quin bell afer és la perspectiva!". | » |
— Giorgio Vasari, Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 juny 1397 (Gregorià) Pratovecchio (Itàlia) |
Mort | 10 desembre 1475 (78 anys) Florència (Itàlia) |
Dades personals | |
Grup ètnic | Italians |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Lloc de treball | Florència Urbino Pàdua Venècia |
Ocupació | pintor, mosaïcista |
Gènere | Pintura d'història |
Moviment | Renaixement i Primer renaixement |
Obra | |
Obres destacables
| |
Les seues obres més conegudes són tres pintures que representen la Batalla de san Romano (durant molt de temps anomenades erròniament Batalla de Sant' Egidio de 1416).
Va treballar en la tradició del gòtic tardà, emfasitzant el color i l'escenografia més aviat que la naturalitat clàssica en la qual altres artistes contemporanis van ser pioners. El seu estil pot ser qualificat de molt personal, i no hi va deixar seguidors ni deixebles.