Radó
element químic amb nombre atòmic 86 / From Wikipedia, the free encyclopedia
El radó és l'element químic de símbol Rn i nombre atòmic 86. Es tracta d'un gas noble radioactiu, incolor, inodor i insípid.[1] Es troba en una abundància molt baixa a la natura, com a pas intermedi de les cadenes de desintegració per les quals el tori i l'urani es desintegren a poc a poc en plom i altres elements radioactius de curta vida. El radó és el producte de desintegració del radi. El seu isòtop més estable, el 222Rn, té un període de semidesintegració de només 3,8 dies, cosa que en fa un dels elements més rars. Com que el tori i l'urani són dos dels elements radioactius més comuns a la Terra i tenen tres isòtops amb un període de semidesintegració de l'ordre de milers de milions d'anys, el radó perdurarà al planeta fins al futur llunyà malgrat la seva curta vida. La desintegració del radó produeix molts altres núclids de curta vida, que es coneixen com a «descendents del radó» i culminen en isòtops estables del plom.[2]
Radó | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
86Rn | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aspecte | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Gas incolor Línies espectrals del radó | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats generals | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom, símbol, nombre | Radó, Rn, 86 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Categoria d'elements | Gasos nobles | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | 18, 6, p | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic estàndard | (222) | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p6 2, 8, 18, 32, 18, 8 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fase | Gas | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat | (0 °C, 101.325 kPa) 9,73 g/L | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat del líquid en el p. e. |
4,4 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 202,0 K, −71,15 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 211,3 K, −61,85 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt crític | 377 K, 6,28 MPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 3,247 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 18,10 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorífica molar | 5R/2 = 20,786 J·mol−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Pressió de vapor | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació | 6, 2, 0 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 2,2 (escala de Pauling) | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Energia d'ionització | 1a: 1.037 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 150 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi de Van der Waals | 220 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Miscel·lània | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Cúbica centrada en la cara | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Ordenació magnètica | No magnètic | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 3,61 m W·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Nombre CAS | 10043-92-2 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Article principal: Isòtops del radó | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
A diferència dels altres elements intermedis d'aquestes cadenes de desintegració, el radó és un gas en condicions estàndard i, per tant, fàcilment inhalable, cosa que el converteix en un risc per a la salut. Sol ser el principal factor contribuent a la dosi de radiació de fons que reben les persones, tot i que les diferències en la geologia de les diferents regions fan que l'exposició al gas radó no sigui igual a tot arreu.[3] Els minerals uranífers en són una font habitual. La densitat del radó fa que tendeixi a acumular-se en soterranis i espais similars. Així mateix, pot penetrar el mantell freàtic i acabar en deus i aigües termals.[4] El desglaç del permagel com a resultat del canvi climàtic pot provocar l'alliberament de radó que fins ara estava atrapat sota terra, especialment en regions com l'Àrtic, Alaska, el Canadà, Groenlàndia i Rússia. La concentració de radó dins dels edificis és mesurable i es pot reduir mitjançant tècniques com la despressurització sota la llosa.[4][5]
Els estudis epidemiològics han demostrat una relació clara entre la inhalació de radó a concentracions altes i la incidència de càncer de pulmó.