Sistema electoral de Catalunya
From Wikipedia, the free encyclopedia
El sistema electoral de Catalunya està establert legalment per la Constitució Espanyola,[1] l'Estatut d'Autonomia de Catalunya,[2] la llei orgànica 5/1985 i les seves successives modificacions.[3] La llei del Parlament de Catalunya 3/1982 regulava la convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i l'elecció del President de la Generalitat;[4] aquesta llei fou derogada per la llei 13/2008 de 23 de març, del Parlament, el president i el Consell Executiu, sense que es produïssin canvis pel que fa al procediment d'elecció i convocatòria d'eleccions.[5]
Sistema electoral | |
---|---|
Processos electorals | Eleccions generals espanyoles Eleccions al Parlament de Catalunya Eleccions locals Eleccions al Parlament Europeu |
Mètode electoral | Proporcional |
Distribució dels escons | Regla D'Hondt |
Referents normatius | Constitució Espanyola Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 Llei Orgànica 5/1985 de 19 de juny |
La mateixa Constitució preveu que una llei orgànica sigui la que reguli tots els procediments electorals que es realitzin a l'Estat, amb l'excepció de les eleccions autonòmiques que, encara que queden regulades en part per aquesta llei, poden ser regulades també per les lleis electorals pròpies de cada comunitat si així ho estableixen els seus estatuts.[1] En aquest sentit, a Catalunya, tot i que l'Estatut en el seu article 56 preveu la possibilitat d'elaborar una llei electoral,[2] aquesta s'ha d'aprovar per dues terceres parts del Parlament i, fins a l'actualitat, la manca d'acord parlamentari ha suposat que la llei orgànica 5/1985[3] sigui d'aplicació també a les eleccions catalanes, en virtut del que es disposa a l'article preliminar i de la disposició addicional primera de la citada llei, que indiquen el caràcter supletori de la mateixa en absència d'una llei electoral pròpia en una comunitat autònoma.
Malgrat que s'aprovés una llei electoral catalana, la llei estatal es continuaria aplicant a les eleccions legislatives catalanes perquè una part de les seves prescripcions tenen la condició de normes d'aplicació general, és a dir, normes que han de ser aplicades a tots els processos electorals (estatals, autonòmics, locals i europeus). Aquestes normes fan referència bàsicament a la definició del dret de sufragi, a l'administració electoral, al cens electoral, als requisits generals de la convocatòria d'eleccions, al procediment de presentació de candidatures, a la campanya i propaganda electorals, al recurs contenciós electoral, a les despeses i les subvencions electorals i als delictes i infraccions electorals.[6]