Temporada 1985-1986 de la UE Figueres
From Wikipedia, the free encyclopedia
La tercera temporada de la UE Figueres a Segona Divisió B es va planificar per aconseguir l'ascens a la categoria de plata. L'entrenador Pepe Pinto no va renovar i el seu lloc el va ocupar un entrenador basc força desconegut, de nom José Manuel Esnal, nascut a Balmaseda i que era conegut amb el sobrenom de Mané. Amb ell, el club va configurar una plantilla que va comptar amb les incorporacions de Manolo Valle, Pere Gratacós, Paco Martínez, Javier Bayona, Arturo Pérez, Francesc Guitart i el golejador Antonio Cuevas.
| ||||
Organigrama | ||||
---|---|---|---|---|
President | Emili Bach Grau | |||
Vicepresident esportiu | Joaquim Romans Marsal | |||
Director esportiu | ||||
Secretari tècnic | Isidre Sala Puigdevall | |||
Entrenador | José Manuel Esnal Mané | |||
Assistent | ||||
Preparador físic | ||||
Fisioterapeuta | Pere Oliveres | |||
Metge | Narcís Bardalet Viñals | |||
Delegat | ||||
Competicions | ||||
Segona Divisió B | 1r (campió) ¦ Ascens | |||
Copa del Rei | 2a ronda | |||
| ||||
A la lliga, el Figueres s'havia col·locat líder a la jornada 16 i ja cap equip el va poder atrapar. Mancant quatre jornades pel final del campionat, el Figueres es va proclamar campió del grup I de Segona B.[1] Ja sumava 52 punts i 18 positius i es trobava molt allunyat dels seus perseguidors: Alavés (43+9) i Salamanca (43+9). Al final, el Figueres quedaria campió amb 55 punts i 40 positius[2] i ni el Burgos (48+10) ni el Salamanca (48+10) li havien pogut fer ombra. Ens hem de remuntar però, al dia 20 d'abril de 1986. Un dia que ha passat a la història com un dels més feliços de la història del club. El camp del Far era ple de gom a gom.[3][4]
Per a tal efemèride, la junta directiva que presidia Emili Bach havia emprès la construcció d'un nou terreny de joc, situat al terme de Vilatenim, a tocar de la ciutat de Figueres, que s'anomenaria Estadi Municipal de Vilatenim i substituiria el Camp del Far.