Violeta Parra
cantautora i folklorista xilena / From Wikipedia, the free encyclopedia
Violeta del Carmen Parra Sandoval (San Fabián de Alico[1] o a San Carlos,[2] 4 d'octubre de 1917 - Santiago de Xile, 5 de febrer de 1967)[3] va ser una cantautora, pintora, escultora, brodadora i ceramista xilena, considerada una de les folkloristes més importants d'Amèrica, conreadora i defensora de la música popular del seu país. Era membre de la prolífica família Parra.
Biografia | |
---|---|
Naixement | Violeta del Carmen Parra Sandoval 4 octubre 1917 San Carlos (Xile), discutit |
Mort | 5 febrer 1967 (49 anys) La Reina (Xile) |
Causa de mort | Suïcidi |
Sepultura | Cementiri General de Santiago |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia i composició |
Ocupació | cantant |
Activitat | 1949 - 1965 |
Partit | Partit Comunista de Xile |
Gènere | Folklore xilè, cançó d'autor, cançó protesta |
Veu | Mezzosoprano |
Instrument | Guitarra, charango, cuatro, arpa, acordió, instrument de percussió i veu |
Instrument destacat | Guitarra, charango, percussió, quatro, quena, arpa |
Segell discogràfic | EMI |
Artistes relacionats | Isabel y Ángel Parra, Víctor Jara, Mercedes Sosa, Los Calchakis, Rolando Alarcón, Quilapayún, Inti-Illimani, Illapu, Roberto Parra, Margot Loyola, Pablo Neruda, Nicanor Parra, Lalo Parra, Las Hermanas Parra, Família Parra |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Família | Família Parra |
Fills | Isabel Parra, Ángel Parra |
Germans | Nicanor Parra Sandoval, Hilda Parra, Eduardo Parra, Roberto Parra Sandoval, Lautaro Parra i Óscar Parra |
Premis | |
Lloc web | Violeta Parra en SCD |
|
L'aportació de Violeta Parra al món artístic i musical xilè es considera de gran valor i transcendència. El seu treball va servir d'inspiració a molts artistes posteriors, que van continuar amb la seva tasca de rescat de la música del camp xilè i les manifestacions constituents del folklore de Xile i d'Amèrica Llatina. Les seves cançons han estat versionades per gran quantitat d'artistes, tant xilens com estrangers.
El 4 d'octubre va ser designat com a Dia de la música i dels músics xilens en commemoració del seu natalici.
La seva infància va transcórrer principalment en el camp. Entre 1919 i 1921, la família va residir a Santiago, però va tornar aquell mateix any al sud, a la ciutat de Lautaro; Després es va traslladar a Chillán i finalment es va instal·lar a Vila Alegre.[4]