Volta de canó
arquitectura / From Wikipedia, the free encyclopedia
La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal. S'empra per a cobrir espais longitudinals, com les naus de les esglésies o els seus transseptes. Va ser molt utilitzada en l'arquitectura romana i després en la preromànica i romànica.[1]
El seu nom prové del fet que la seva forma bàsica és un cilindre (canó) partit per la meitat.