Zenó de Cítion
filòsof de l'Antiga Grècia, fundador de l'estoïcisme / From Wikipedia, the free encyclopedia
Zenó de Cítion (en grec antic: Ζήνων, llatí: Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).[1] Zenó va ser el fundador de l'escola de filosofia estoica, que va ensenyar a Atenes des del 300 aC aproximadament. Basant-se en les idees morals dels cínics, l'estoïcisme va posar un gran èmfasi en la bondat i la tranquil·litat d'esperit que s'obtenen vivint una vida de virtut d'acord amb la natura. Va esdevenir molt popular i va florir com una de les principals escoles de filosofia des del període hel·lenístic fins a l'època romana, i va gaudir d'una recuperació durant el Renaixement com a neostoïcisme i en l'època actual com a estoïcisme modern.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nom original | (grc) Ζήνων ὁ Κιτιεύς |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 334 aC Cítion (Imperi Aquemènida) |
Mort | 263 aC (70/71 anys) Atenes (regne de Macedònia) |
Escolarca de l'escola estoica | |
301 aC – 262 aC – Cleantes → | |
Activitat | |
Camp de treball | Lògica i ètica |
Ocupació | filòsof, escriptor |
Període | Període hel·lenístic |
Moviment | Estoïcisme |
Professors | Estilpó |
Alumnes | Eratòstenes, Cleantes, Teodor Ateu, Aristó de Quios, Perseu de Cítion, Dionisi d'Heraclea, Esfer, Antígon II Gònates i Zenó de Sidó |
Influències |
Tanca