Bicicleta
From Wikipedia, the free encyclopedia
La bicicleta[1] es un veïcul que se mòu gràcias a doas ròdas alinhadas, normalament de la meteissa talha.
Servís al transpòrt d'una o doas personas, demercé la fòrça que se realiza subre las pedalas e transmesa al pinhon de la ròda de darrièr per una cadena circulara. Las modalitats esportivas que se pòdon practicar amb aqueste veïcul son apeladas ciclisme.
Son fachas las bicicletas amb fèrre, alumini, fibra de carbòni e quitament bambó o rotang.
Inspirats de la bicicleta se creèron lo monocicle, amb una sola ròda, usat en acrobacias, e lo tricicle, version amb tres ròdas d'usatge subretot infantil.
Lo dessenh e la configuracion basica de la bicicleta cambièron pas gaire dempuèi lo primièr modèl de transmission per cadena desenvolopat a l'entorn de 1885.[2]
N'existisson divèrsas modalitats esportivas, englobadas dins lo ciclisme, que se practican amb aqueste veïcul.
Introdusida al sègle XIX en Euròpa, aurà un impacte considerable dins l'istòria, e tant dins la cultura coma l'industria. A l'ora d'ara, i a a quicòm prèp unes mila milions de bicicletas foncionant en pel mond, quora mejan de transpòrt principal, quora veïcul de léser, per la màger part en China.
Es un mejan de transpòrt san, ecologic, sostenible e fòrça economic, tant per se desplaçar dins ciutat coma dins las zònas ruralas.
Lo sieu usatge es generalizat gaireben pertot en Euròpa.
Dins d'unes païses coma los Païses Basses, Soïssa, Alemanha, dequ'unas regions de Polonha e los païses escandinaus, es un dels principals mejans de transport.
En Asia, e mai especialament en China e en Índia, es lo primièr mejan de transpòrt.