Granda Val del Rift
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Granda Val del Rift (var. Granda Vau dau Rift; Grana Vath deu/deth Rift) es lo non balhat a la fin del sègle XX per l'explorador britanic John Walter Gregory a la fractura geologica, d'aperaquí 6000 km de long, que s'esten del nòrd de Siria entrò al centre de Moçambic, al sud de l'Africa de l'èst.[1]
Aquel nom contunha d'èsser utilizat, e mai s'es uèi considerat coma geologicament imprecís pr'amor que combina d'elements classificats a l'ora d'ara separadament, es a dire los sistèmas de rift e de falha. Uèi, lo tèrme es lo pus sovent emplegat per designar la val del rift èst african, lo limit de la placa tectonica que s'esten de la Jonccion tripla d'Afar cap al sud a travèrs l'Africa de l'èst, e qu'es dins un processus de partiment de la placa africana. Los geològues nomenan aquelas doas placas nòvas placa nubiana e placa somaliana.