Tondra
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo tondra, tèrme venent del rus Тундра, manlèu del same[1] designa un dels quatorze grands biòmas terrèstres. Es una formacion vegetala situada dins las zonas climaticas frejas, polaras o de montanha, constituida d'una estrata vegetala unica subretot compausada de graminèas, de carèx, de liquèns, de mofas e de diferentas varietats d'arbrilhons. Se destria abitualament la tondra artica, la tondra antartica e la tondra alpina. Las dos primièras son influenciats per un clima freg d'origina polara alara que lo clima de la tondra alpina es ligada a l'altitud.
La majora partida de la tondra forma un cercle de mai de uèit milions de km² a l'entorn dels pòls, o 6 % de las tèrras emergidas. A causa de la reparticion de las tèrras emergidas sus la planèta, la tondra se concentra subretot dons l'emisfèr nòrd, al nòrd del limit dels arbres que marca sa separacion amb la taiga. La tondra artica es importanta pels pòbles del Grand Nòrd ont i menan lors rèns pendent lor migracion estivala. Aquestes i passan lo cort estiu artic e se noirisson massissament de liquèns abans de tornar cap a la taiga al retorn del periòde ivernal.