Catedral de la Santa Cruz y Santolaya de Barcelona
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Santa Ilesia Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Cruz y Santolaya (catalán: Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia)[2] —tamién llamada, en llugar de catedral, Seo— (catalán: Seu) ye la catedral gótica de Barcelona, sede del Arzobispáu de Barcelona, en Cataluña, España.
Catedral de Barcelona | |
---|---|
Bien cultural d'interés nacional | |
catedral católica | |
Llocalización | |
País | España |
Autonomía | Cataluña |
Provincia | provincia de Barcelona |
Ámbitu funcional territorial | Ámbitu Metropolitanu de Barcelona |
Contorna | Barcelonés (es) |
Conceyu | Barcelona |
Casco antiguo (es) | Distrito de Ciutat Vella (es) |
Barrio administrativo (es) | Barrio Gótico (es) |
Coordenaes | 41°23′02″N 2°10′35″E |
Altitú | 12 m |
Historia y usu | |
Construcción | 1234 - 1420 |
Construcción | 4 xunetu 1887 - 12 febreru 1890 |
Construcción | marzu 1896 - 12 febreru 1898 |
Construcción | xunetu 1906 - agostu 1912 |
Consagración (es) | 1339 |
Relixón | catolicismu |
Diócesis | Archidiócesis de Barcelona (es) |
Dedicación |
Eulalia de Barcelona (es) Vera Cruz (es) |
Arquiteutura | |
Arquiteutu/a |
Jaime Fabre (es) Bertran Riquer Bernat Roca Arnau Bargués Jaume Solà Bartolomé Gual (es) Andrés Escuder (es) Josep Oriol Mestres (es) August Font i Carreras |
Materiales | Piedra de Montjuïc (es) |
Estilu |
arquiteutura gótica arquiteutura historicista |
Altor |
26 m 53 m 80 m |
Anchor | 40 m y 37 m |
Llargor | 90 m y 37 m |
Patrimoniu | |
BCIN | 22-MH |
BIC | RI-51-0000338[1] |
Instalaciones | |
Formáu por | Capella de Santa Llúcia (en) |
Web oficial | |
La catedral actual construyir mientres los sieglos XIII a XV sobre l'antigua catedral románica, construyida de la mesma sobre una ilesia de la dómina visigoda a la que precedió una basílica paleocristiana, que los sos restos pueden trate nel sosuelu, nel Muséu d'Historia de la Ciudá. La finalización de la pimpana fachada nel mesmu estilu, sicasí, ye muncho más moderna (sieglu XIX). L'edificiu ye Bien d'Interés Cultural y, dende'l 2 de payares de 1929, Monumentu Históricu-Artísticu Nacional.
Ta dedicada a la Santa Cruz dende l'añu 599 y añadióse a partir del añu 877 a Santolaya,[3] patrona de la ciudá de Barcelona (anguaño ye más celebrada como tal la Virxe de la Mercé que, puramente, ye patrona de la diócesis de Barcelona, pero non de la ciudá), una nueva doncella que, acordies cola tradición católica, sufrió'l martiriu mientres la dómina romana. Una de tales hestories cunta que foi espuesta desnuda nel foru de la ciudá y que milagrosamente, a metá de primavera, cayó una nevada que cubrió la so desnudez. Les enfurecidas autoridaes romanes meter nun barril con vidrios rotos, clavos y cuchiellos clavaos nél y llanzaron cuesta abaxo el barril (acordies cola tradición, tratar de la cai Baixada de Santa Eulàlia, Cuesta de Santolaya). Y asina, hasta trece martirio distintos, unu per cada añu d'edá de la santa. Finalmente, foi crucificada nuna cruz en forma d'aspa, que ye l'emblema de la catedral y la diócesis, según l'atributu iconográfico de la santa.
La catedral cunta con un claustru góticu nel que viven trelce oques blanques (cúntase qu'Eulalia tenía trece años cuando foi executada y que llendaba oques na so predio de Sarrià, cerca de la ciudá).