Emiratu de Dubái
From Wikipedia, the free encyclopedia
Dubái —árabe: دبيّ, Dubayy— ye unu de los siete emiratos que conformen los Emiratos Árabes Xuníos, que la so capital ye la ciudá homónima. Ta asitiáu na mariña del golfu Pérsicu, nel desiertu d'Arabia, y llenda al sur col emiratu d' Abu Dhabi, col de Sarja pol nordés y, al traviés del exclave d'Hatta, col Sultanatu d'Omán pol sureste y colos emiratos d'Ajmán pel oeste y Ras Al-Jaima pel norte. L'entrante d'agua salao del golfu Pérsicu denomináu Khawr Dubayy traviesa la ciudá capital en direición noreste-suroeste.[1] Tien una superficie total de 4114 km².[2]
Emiratu de Dubái | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alministración | |||||
País | Emiratos Árabes Xuníos | ||||
ISO 3166-2 | AE-DU | ||||
Tipu d'entidá | emiratu de los Emiratos Árabes Xuníos | ||||
Capital | Dubái | ||||
Cabezaleru/a del gobiernu | Mohamed bin Rashid Al Maktum | ||||
Nome oficial | امارة دبي (ar) | ||||
Nome llocal | امارة عبدالله (ar) | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 25°15′52″N 55°18′42″E | ||||
Superficie | 4114 km² | ||||
Llenda con | Emiratu de Sarja, Emiratu d'Abu Dhabi, Emiratu d'Ajmán, Emiratu de Ras Al-Jaima y Omán | ||||
Altitú media | 11 m | ||||
Demografía | |||||
Población | 3 355 900 hab. (2019) | ||||
Densidá | 815,73 hab/km² | ||||
Más información | |||||
digitaldubai.ae | |||||
Los primeros habitantes del emiratu dedicar al comerciu de perlles,[3] una actividá na que basaríen la so economía hasta'l sieglu XX[4] y que-yos dexaría tener rellaciones comerciales con China, India y Paquistán, principalmente. El so progresu económicu y l'estratéxicu allugamientu nel golfu Pérsicu[5] motivó l'ambición d'otres naciones p'apoderase de les sos rutes comerciales. En 1766, Gran Bretaña facer col control de les rutes que los xuníen col golfu Pérsicu,[6] y dende entós Dubái pasó a constituyir un protectoráu del gobiernu británicu, situación que prevalecería por cuasi dos sieglos. Dende 1833 la cla Al Maktum gobierna l'emiratu. El descubrimientu de petroleu en Dubái, nos años 1960, supunxo un cambéu significativu na economía y alministración de Dubái. Na década siguiente formáronse los Emiratos Árabes Xuníos, dando términu a la so rellación de dependencia col Reinu Xuníu.[4]
El gobiernu de Dubái rexir por un sistema de monarquía constitucional, encabezáu pol xeque Mohamed bin Rashid Al Maktum dende 2006. Esiste la Municipalidá de Dubái, que los sos oxetivos tán empobinaos a la planificación urbana, los servicios a la ciudadanía y el caltenimientu de los servicios llocales.[7] La mayor parte de la población que mora nel emiratu ye estranxera y provién mayormente del restu del continente asiáticu.[8] Magar la economía tuvo una puxanza importante a partir del desenvolvimientu de la industria petrolero nel país,[9] los sectores que xeneren más ingresos nel emiratu son la construcción, el comerciu, el entrepôt —tamién referíu al comerciu practicáu nuna zona franca— y los servicios financieros;[10] l'enfoque turísticu tamién ye destacable, cuantimás aquel destináu a les compres.[11] Dubái alluga delles construcciones y obres d'infraestructura notables como los hoteles de luxu Burj Al Arab y Burj Khalifa —el más altu del mundu, con 828 m d'altor—, los puertos de Mina Rashid y Jebel Ali, y el conxuntu habitacional d'islles artificiales The World y The Palm Islands. La baxa tasa de desemplegu atraxo a una gran cantidá d'estranxeros a camudase al emiratu en busca de meyores oportunidaes llaborales.[12][13] Sobre la so cultura, puede concluyise que ta fuertemente influyida pol islam, y la sociedá árabe y beduino,[14] lo cual queda reflexáu nes normes d'etiqueta y vistimienta, la lliteratura, la gastronomía y l'arte.