Legio X Gemina
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Legio X Gemina [lower-alpha 1] foi una lexón romana reclutada hacia l'añu 70 e. C. na Galia Cisalpina y unviada a la Galia Narbonense como guarnición de defensa d'esta provincia. Les pruebes atopaes nel so campamentu de Vindobona [lower-alpha 2] y lo descrito na Notitia dignitatum indiquen que la so esistencia enllargar hasta empiezos del sieglu V. Como casi toles lexones de Xuliu César, el so símbolu foi'l toru. Primeramente esta lexón llevó'l nomatu de Equestris [1] por cuenta de que Xuliu César utilizar una vegada como caballería; tamién foi conocida como Legio X Venerea,[2] yá que el mesmu Xuliu César dicía que la gens Julia baxaba de la diosa Venus.
Datos rápidos Comandantes, Cultura ya historia ...
Legio X Gemina | |
---|---|
País | Antigua Roma |
Función | Infantería pesada d'asaltu con caballería de sofitu tamañu = Aproximao 5250 homes más les unidaes de sofitu. |
Acuartelamiento | Galia Narbonense (70-27 e. C.) Hispania Tarraconense (27 e. C.-63) Panonia (63-68) Nijmegen (71-103) Viena (103-sieglu V) |
Comandantes | |
Comandantes de renombre |
Xuliu César Marcu Antoniu |
Cultura ya historia | |
Mascota | Toro |
Zarrar