Revolución iranina
From Wikipedia, the free encyclopedia
Plantía:Ficha de revolución La Revolución iranina (tamién conocida como Revolución Islámica o Revolución de 1979)[1][2][3][4][5][6] referir al procesu de movilizaciones que desaguaron nel derrocamientu de la Dinastía Pahlaví sol xa Mohammad Reza Pahleví en 1979 (quien tenía'l sofitu de Reinu Xuníu y Estaos Xuníos), y que significó la instauración de la República islámica anguaño vixente n'Irán. El líder de la revolución foi'l ayatolá Khomeini, quien tuvo sofitu de delles organizaciones izquierdistes ya islámiques más los movimientos estudiantiles iraninos mientres taba nel exiliu.
Les manifestaciones en contra del shah Reza Pahleví empezaron en 1977, ya intensificáronse en xineru de 1978 cola unión de grupos seculares y relixosos nuna campaña de resistencia civil. Ente agostu y avientu del mesmu añu, les fuelgues y protestes paralizaron el país. Arriendes d'ello, el shah dexó Irán, partiendo al exiliu'l 16 de xineru de 1979 y dexando el poder en manes d'un conseyu de rexencia y a un primer ministru opositor; foi l'últimu monarca persa. El líder opositor, el ayatolá Khomeini (quien s'atopaba nel exiliu mientres el reináu de Reza Pahleví), foi autorizáu pa tornar a Irán pol gobiernu, y a la so llegada a Teḥrán foi ovacionado por un ensame que lo esperaba. El gobiernu provisional real colapsó'l 11 de febreru cuando foi ganáu na llucha armada caleyera por grupos guerrilleros y tropes rebalbes que llevaron al poder oficialmente a Khomeini. Darréu los iraninos votaron nun referendu convertise nuna república islámica'l 1 d'abril de 1979, y aprobaron una Constitución republicano y teocrático onde Khomeini convertir nel «líder supremu» del país, n'avientu del mesmu añu.
La revolución en resume significó'l reemplazu d'una monarquía autoritaria pro occidental por una teocracia republicana, autoritaria y anti occidental basada nel conceutu de Tutela de los Xuristes Islámicos (wilayat faqih).