Terremotu del océanu Índicu de 2004
From Wikipedia, the free encyclopedia
El terremotu del océanu Índicu de 2004, conocíu pola comunidá científica como'l terremotu de Sumatra-Andamán,[1][2] foi un terremotu submarín qu'asocedió a les 00:58 UTC, (07:58 nel tiempu llocal de la rexón) del domingu 26 d'avientu de 2004 (21:58 hora mariña del Pacíficu Oeste del sábadu 25 d'avientu de 2004), con epicentru na mariña de Banda Aceh, Indonesia. El terremotu causó una serie de tsunamis devastadores a lo llargo de les mariñes de la mayoría de los países que bordien l'océanu Índicu, matando a una gran cantidá de persones al so pasu y anubriendo a una gran cantidá de comunidaes costeres al traviés de casi tol sur y sureste d'Asia, incluyendo partes d'Indonesia, Malasia, Sri Lanka, India y Tailandia. Les estimaciones iniciales determinaren el númberu de muertes en más de 275 000, ensin cuntar a los millares de persones sumíes. El desastre ye conocíu n'Asia y nos medios internacionales como'l tsunami asiáticu; llámase-y boxing tsunami n'Australia, Canadá, Nueva Zelanda, y el Reinu Xuníu, porque asocedió nel Boxing Day, yá que el 26 d'avientu ye'l día de fiesta llamáu asina nesos países. El tsunami asocedió esautamente un añu dempués del terremotu de 2003 qu'afaró la ciudá iranina meridional de Bam y esautamente dos años antes del terremotu de Hengchun de 2006.
Esti artículu o seición necesita correxise urxentemente. Tien fallos na redaición, la gramática o la ortografía que precisen meyorase. |
Esta páxina o seición ta desactualizada. La información que tien ye vieya o insuficiente. |
Terremotu del océanu Índicu de 2004 | |
---|---|
Xeneral | |
Tipu | tsunami, desastre natural, catástrofe y terremotu |
País | Indonesia, Malasia, Tailandia, Myanmar, Bangladex, India, Sri Lanka, Maldives, Somalia, Kenia, Tanzania, Comores, Madagascar, Sudáfrica, Francia, Mauriciu, Tierres Australes y Antártiques Franceses, Archipiélagu de Chagos, Seixeles y Yeme |
Fecha | 26 d'avientu de 2004 |
Coordenaes | 3°17′42″N 95°58′55″E |
Otros datos | |
Magnitú na escla Richter | 9,3 |
La magnitú del terremotu foi rexistrada orixinalmente como de 9,0 na escala de Magnitú pel momento, pero depués aumentóse a 9,1.,[3] hasta ser aumentáu a 9,3 graos. Con esta magnitú, ye'l Grandes terremotos del mundu segundu terremotu más grande rexistráu dende la esistencia del sismógrafu (aproximao en 1875), dempués del terremotu de 1960 en Valdivia (Chile). Tamién foi reportáu por tener la segunda duración más llarga reparada no qu'a falles xeolóxiques refierse, durando ente 500 y 600 segundos (8,3 a 10 minutos),[4] y foi lo suficientemente grande como pa faer que'l planeta cimblara un centímetru aproximao.[5] Amás, tamién dio llugar a terremotos en llugares tan alloñaos como Alaska, al igual que sentise mínimes vibraciones en delles partes del mundu.[6]
El terremotu aniciar nel océanu Índicu xustu al norte de les islles Simeulue, na mariña occidental de Sumatra del norte.[7] El tsunami resultante del terremotu afaró les mariñes d'Indonesia, Sri Lanka, India, Tailandia y d'otros países con foles que llegaron a los 30 m. Causó muertes y daños serios hasta la mariña del este d'África, y la muerte rexistrada más alloñada debíu al tsunami asocedió en Rooi Els, Sudáfrica, a 8000 quilómetros del epicentru. En total, ocho persones morrieron en Sudáfrica por cuenta de los altos niveles de les foles del mar.
La situación apremiante de miles de persones damnificadas de dellos países afaló una respuesta humanitaria estensiva. En total, la comunidá mundial donó más de $7 mil millones (dólares de los Estaos Xuníos, 2004) n'ayuda humanitaria a los afeutaos pol terremotu.[8]