Acròpoli d'Atenes
antiga ciutadella a Atenes / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'acròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important. L'Acròpoli era, literalment, la «ciutat alta» i estava present a la majoria de ciutats gregues, amb una doble funció: defensiva i com a seu dels principals llocs de culte.[1] L'Acròpoli d'Atenes està situada sobre un turó a uns 165 metres per sobre del nivell de la ciutat. També és coneguda com a Cecròpia en honor del llegendari home serp, Cècrops, rei d'Atenes.[2]
Acròpoli d'Atenes | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (grc) Ακρόπολη Αθηνών | |||
Dades | ||||
Tipus | Acròpoli, jaciment arqueològic grec, atracció turística i estructura reconstruïda | |||
Director d'excavació | Panagis Kavadias | |||
Cronologia | ||||
25 abril 1821 | setge de l'Acròpoli | |||
Característiques | ||||
Superfície | 3,04 ha zona tampó: 116,71 ha | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Atenes (Grècia) | |||
Localització | Atenes | |||
| ||||
Format per | Partenó temple de Nice Àptera Propileu d'Atenes Casa de les Arrèfores Erectèon santuari d'Àrtemis Braurònia temple de Roma i August Pedestal d'Agrippa | |||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 1987 (11a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi) | |||
Identificador | 404 | |||
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Partenó | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 1987 (11a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi) | |||
Identificador | 404-001 | |||
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
Partenó | ||||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
santuari d'Àrtemis Braurònia | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 1987 (11a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi) | |||
Identificador | 404-002 | |||
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
santuari d'Àrtemis Braurònia | ||||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
temple de Roma i August | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 1987 (11a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi) | |||
Identificador | 404-003 | |||
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
temple de Roma i August | ||||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Erectèon | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 1987 (11a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi) | |||
Identificador | 404-004 | |||
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
Erectèon | ||||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
temple de Nice Àptera | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 1987 (11a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi) | |||
Identificador | 404-005 | |||
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
temple de Nice Àptera | ||||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Propileu d'Atenes | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 1987 (11a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi) | |||
Identificador | 404-006 | |||
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
Propileu d'Atenes | ||||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Pedestal d'Agrippa | ||||
Data | 1988 (12a Sessió) | |||
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
Pedestal d'Agrippa | ||||
Activitat | ||||
Visitants anuals | 1.807.580 (2016) | |||
L'entrada a l'Acròpoli es realitza per una porta monumental anomenada els Propileus. Al costat dret i frontal dels Propileus es troba el Temple de Nike Àptera. Una gran estàtua de bronze d'Atena, construïda per Fídies, es trobava originàriament al centre. A la dreta d'on s'alçava aquesta estàtua es troba el Partenó o Temple d'Atena Pàrtenos (la Verge). A l'esquerra i al final de l'Acròpoli hi ha l'Erectèon, amb la seva cèlebre stoà o tribuna sostinguda per sis cariàtides. També es troben a l'Acròpoli les restes d'un teatre a l'aire lliure anomenat el Teatre de Dionís, on van estrenar les seves tragèdies Sòfocles, Eurípides i Èsquil[3] i les comèdies d'Aristòfanes.
L'Acròpoli d'Atenes va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1987 a París.