cover image

UNESCO

Organisme especialitzat de l'ONU que treballa en favor de l'educació, cultura i ciència / From Wikipedia, the free encyclopedia

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Quick facts: Dades, Nom curt, Tipus, Idioma oficial, Histò...
UNESCO
(en) United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization

World Heritage Centre (2010)
Dades
Nom curtUNESCO
Tipusagència de l'ONU
organització internacional
organització intergovernamental
Idioma oficialanglès, castellà, francès, rus, àrab i llengües sinítiques
Història
Creació16 novembre 1945
Localització dels arxius
Activitat
Membres193 (2019)
Governança corporativa
Seu (1958–)
PresidènciaAudrey Azoulay (2017–)
Entitat matriuOrganització de les Nacions Unides
Filial
Propietari de
Altres
Premis

Lloc weben.unesco.org
Seu social
Infotaula d'edifici
World Heritage Centre
Dades
TipusEdifici, seu i organització
ArquitecteBernard Zehrfuss
Marcel Breuer
Pier Luigi Nervi
Construcció1958
Obertura3 novembre 1958
Localització geogràfica
Localitzacióplace de Fontenoy (en) , 7
 48° 50′ 56″ N, 2° 18′ 22″ E
Marca «Arquitectura contemporània remarcable»  
Lloc weben.unesco.org…
Close

Avui dia 193 estats pertanyen a la UNESCO, i set més en són membres associats.[1] Té la seu a París (França), i la seva xarxa comprèn més de 60 oficines arreu del món. Els projectes patrocinats per la UNESCO inclouen projectes científics internacionals; programes d'alfabetització, d'ensenyament tècnic o de formació de mestres; projectes històrics i culturals regionals; foment de la cooperació internacional per preservar el patrimoni cultural i natural mundial, i promoció dels drets humans.

A través de la “Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural”, la UNESCO va crear l'any 1946 un pla de protecció dels béns culturals del món conegut com a Patrimoni Comú de la Humanitat.

El paper de la UNESCO ha estat controvertit moltes vegades. Durant els anys 70 i 80, diversos països occidentals van criticar que la UNESCO es feia servir com un fòrum de països comunistes i del Tercer Món en contra dels països occidentals. Especialment, es va criticar el pla Nou Ordre Internacional de la Informació, al·legant que anava en contra de la llibertat de premsa. Els Estats Units d'Amèrica van abandonar la UNESCO el 1984, van retornar-hi el 2003 i està previst que se’n retirin de nou el 31 de desembre de 2018.[2] El Regne Unit va retirar-se'n el 1984, i va reingressar-hi el 1997. També s'ha criticat la UNESCO pel seu excés de burocràcia.

Una de les missions de la UNESCO és la de mantenir una relació de llocs que són considerats Patrimoni de la Humanitat. Aquests llocs són emplaçaments històrics o naturals la preservació i adequació dels quals són considerats importants per la comunitat internacional. La UNESCO, però, no s'involucra directament en llur manteniment. L'organització també posa al dia la llista d'Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat; i des del 1997, el Registre Internacional de la Memòria del Món.

La UNESCO també va ser la responsable de la fundació de l'OANA, l'Organització d'Agències de Notícies de l'Àsia i el Pacífic. Aquesta divisió abasteix el Consell Internacional de Ciència. La UNESCO hi és representada pels Ambaixadors de Bona Voluntat de la UNESCO.

La UNESCO és l'encarregada de coordinar les activitats de la Dècada Internacional per la Promoció d'una Cultura de Pau i de No-Violència per als Infants del Món (2001-2010), tal com va ser anomenada per l'Organització de les Nacions Unides l'any 1998.

Cada any, la UNESCO promou els drets de la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa com a drets humans bàsics, amb la creació de la jornada internacional anomenada Dia Mundial de la Llibertat de Premsa el dia 3 de maig. L'esdeveniment és commemorat per recordar, celebrar i emfasitzar la importància de la llibertat de premsa com a element crucial de qualsevol societat íntegra, democràtica i lliure.

El 1998 la UNESCO va començar a donar suport al programari lliure (programari que dona llibertat als usuaris de poder modificar-lo i redistribuir-lo). Fou un fet notable el finançament parcial que va oferir la UNESCO a la creació del Directori de Programari Lliure. La resta va ser finançada per la Fundació del Programari Lliure (Free Software Foundation).

El 31 d'octubre de 2011 la UNESCO aprova l'admissió de Palestina com a estat de ple dret a aquesta organització cultural. Això va representar un pas més de l'Autoritat Nacional Palestina per aconseguir el reconeixement de l'ONU,[3] que tenia pendent fins a final d'any. Aquest fet va provocar la reacció dels Estats Units, que immediatament van anunciar que deixaven d'aportar els seus fons a la UNESCO i, per tant, l'anul·lació d'un pagament de 60 milions de dòlars (uns 43 milions d'euros) que estava previst per a aquell mateix novembre (l'endemà de la resolució), assegurant que el reconeixement de Palestina com a estat de ple dret posava en marxa restriccions legislatives existents des de temps de l'administració Bush que impedien la contribució econòmica a l'organització si es donava el cas de l'admissió de Palestina.[4]

El 3 de juny del 2013 se signa a París un conveni entre qui aleshores era president de la Generalitat, Artur Mas, i la directora general de la UNESCO, Irina Bokova, segons el qual Catalunya pot enviar els seus propis representants a la UNESCO, que no formaran part de la delegació permanent espanyola. L'acord es fa amb col·laboració amb el govern espanyol, ja que ho preveia un article de l'Estatut que el Constitucional no va recórrer.[5][6]