Al-Mummia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Al-Mummia (àrab: المومياء, Al-mūmiyāʾ, ‘La mòmia’) és una pel·lícula egípcia del 1969 i l'únic llargmetratge dirigit per Shadi Abdel Salam.[1] La pel·lícula va ser seleccionada com a entrada egípcia per a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 1970, però no va ser acceptada com a nominada. És el tercer film a la llista de Les 100 millors pel·lícules egípcies.[2][3][4]
المومياء | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Shadi Abdel Salam |
Protagonistes | |
Producció | Roberto Rossellini |
Guió | Shadi Abdel Salam |
Música | Mario Nascimbene |
Fotografia | Abdel Aziz Fahmy |
Muntatge | Kamal Abou-El-Ella |
Productora | Merchant Ivory Productions |
Dades i xifres | |
País d'origen | Egipte |
Estrena | 1969 |
Durada | 102 min |
Idioma original | àrab clàssic |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama |
Lloc de la narració | Egipte |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Continua sent un dels millors exemples de neorrealisme del cinema egipci. Altres exemples notables inclouen Al-ard (1968) i Al Usfur(1972) de Youssef Chahine, així com Al Makhdu'un de Tewfik Saleh (1973). Fou produïda per Roberto Rossellini, que va ser fonamental per animar Abdel Salam a fer la pel·lícula, i explica una història ambientada entre els lladres de tombes de Kurna a l'Alt Egipte.[5]
""Al-Mummia" de Shadi Abdel Salam va ser el precursor del que s'havia de convertir en el segell distintiu del neorealisme, és a dir, la preocupació per la recerca de la identitat i la relació entre l'herència i el caràcter."[6]
La relació entre l'Egipte contemporani i l'Antic Egipte es tracta de manera al·legòrica a la pel·lícula. Les imatges estàtiques del paisatge i les expressions rígides dels personatges principals reflecteixen les de les estàtues i els relleus trobats a l'Antic Egipte. L'ús de l'àrab clàssic, no el dialecte egipci, que s'utilitza normalment al cinema egipci, reforça la impressió de monumentalisme.[7]
El saqueig sense restriccions de les tombes es representa com un perill, amenaçant la decadència moral en convidar la cobdícia i el sexe a soscavar la dignitat de la tribu i les seves tradicions, substituint l'ordre del món pel caos.
Shadi Abdel Salam va dir que la seva tasca era recordar als egipcis la seva pròpia història: "Crec que la gent del meu país és ignorant de la nostra història i crec que la meva missió és fer-los-la conèixer una mica. Considero el cinema no com a art consumista, sinó com a document històric per a les properes generacions."[8]