Alberto Reig Tapia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Alberto Reig Tapia (Madrid, 1949) és un politòleg i historiador espanyol. Com a catedràtic de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,[1] és considerat un especialista en la cultura política contemporània d'Espanya.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1949 (74/75 anys)
Madrid |
Catedràtic | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Director de tesi | Raúl Morodo Leoncio i Manuel Tuñón de Lara |
Activitat | |
Camp de treball | Història política, ciències polítiques i història |
Ocupació | historiador, politòleg, escriptor, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Rovira i Virgili |
Nascut a Madrid el 1949,[3] va llicenciar-se en Sociologia i en Ciències de la Informació i doctorar-se cum laude en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials a la Universitat Complutense de Madrid, institució on va esdevenir professor del Departament de Ciència Política i de l'Administració. Va aciençar política espanyola contemporània a la Universitat de Nova York,[4] i cultura i civilització hispàniques a Harvard.[1] Membre del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) de la Universitat Autònoma de Barcelona,[2] ha col·laborat com a coordinador o autor en publicacions especialitzades,[5] ha estat redactor assessor dels documentals Espanya en guerra, 1936-1939.[1]
Autor prolífic en la seva investigació sobre la Segona República Espanyola, Guerra Civil, revisionisme, franquisme o transició entre d'altres temes afins,[1][6] es poden destacar les seves obres Ideología e Historia. Sobre la represión franquista y la Guerra Civil (1984 i 1986);[2] Violencia y Terror. Estudios sobre la Guerra Civil española (1990);[4] Franco «Caudillo»: Mito y realidad (1995 i 1996);[7] Memoria de la Guerra Civil. Los mitos de la tribu (1999);[8] Franco, el César Superlativo (2005)[9] o Anti-Moa. La subversión neofranquista de la Historia de España (2008).[10], Revisionismo y política. Pío Moa revisitado (Foca. Madrid, 2008), La crítica de la crítica. Inconsecuentes, insustanciales, impotentes, prepotentes y equidistantes. (Siglo XXI. Madrid, 2017), El desafío secesionista catalán. El pasado de una ilusión. Del compromiso de Caspe (1412) al coronavirus de 2019 (Tecnos. Madrid, 2021) Com a editor i autor, ha dedicat a l'historiador Manuel Tuñón de Lara el escrits Manuel Tuñón de Lara. El compromiso por la Historia. Su vida y su obra (1993)[11] i Tuñón de Lara y la Historiografía Española (1999).[12]
Reig Tapia, del qual s'ha assenyalat un «propòsit general polemista i combatiu»,[13] va criticar entre els anys 1979 i 1986 la metodologia i els escrits de l'autor Jesús María Salas Larrazábal sobre les víctimes de la guerra civil.[14] Ha estat crític també amb l'oblit al què hauria estat sotmès el passat immediat d'Espanya durant la democràcia, que hauria gaudit de l'anuència de l'esquerra a la fi d'afavorir un consens durant la Transició.[15] Ha estat, a més a més, un dels crítics més actius de l'autor Pío Moa.[16]