Alfabet àrab
alfabet utilitzat en la llengua àrab / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'alfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra[1]), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad. Això vol dir que les vocals curtes no s'escriuen, sinó que s'han de deduir del context. Aquesta situació es veu alleujada amb el fet que les llengües semítiques posen la major part del significat a les consonants i vocals llargues, que sí que s'escriuen.
Tipus | alfabet semitic (oc) i escriptura de caixa única |
---|---|
Llengües | àrab |
Període | Des de l'any 400 dC i fins al dia d'avui. |
Basat en | alfabet nabateu |
Història | història de l'alfabet àrab |
Sistema pare | |
Direcció del text | de dreta a esquerra |
Interval Unicode | U+0600 a U+06FF U+0750 a U+077F |
Mapa de distribució | |
|
L'escriptura àrab és una escriptura lligada i cursiva, més que una successió de caràcters individuals. Això vol dir que la forma de la lletra està influïda pel seu context. Les consonants dobles s'indiquen amb un taixdid o xadda (un símbol semblant a la «w») damunt de la lletra en qüestió.
L'Alcorà està escrit utilitzant l'alfabet àrab. Hi ha moltes llengües que el fan servir, entre les quals hi ha l'urdú, el persa i el turc (fins a la reforma de Kemal Atatürk). Els mossàrabs, que parlaven romanç, també van escriure les seves obres, principalment religioses, amb lletres àrabs; d'aquests texts se'n diu aljamiats.
La cal·ligrafia àrab es considera un art per dret propi. Com que l'islam sunnita prohibeix la representació de figures animades, les mesquites solen estar decorades amb versos de l'Alcorà delicadament escrits. Un exemple és el palau de l'Alhambra de Granada.
El SATTS (Standard Arabic Technical Transliteration System, ‘Sistema de transliteració tècnica de l'àrab estàndard’) és un estàndard que utilitza l'exèrcit dels EUA per transcriure l'alfabet àrab amb els signes de l'alfabet llatí.