Alfred Opisso i Viñas
Novel·lista, historiador i publicista. / From Wikipedia, the free encyclopedia
Alfred Opisso i Viñas (Tarragona, 20 de setembre de 1847 - Barcelona, 1 de juliol de 1924)[1] va ser un metge, botànic, periodista, novel·lista, poeta, crític d'art, historiador i traductor català. Va usar de vegades el pseudònim de Carlos Mendoza.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Alfredo Opisso y Viñas 20 setembre 1847 Tarragona |
Mort | 1r juliol 1924 (76 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | historiador, metge, crític d'art, botànic, periodista, traductor |
Ocupador | La Vanguardia (1899–dècada del 1910) Armada Espanyola, metge (1870–1870) |
Membre de | |
Gènere | Assaig, biografia, narració i gènere didàctic |
Nom de ploma | Carlos Mendoza |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Fills | Ricard Opisso i Sala, Regina Opisso Sala |
Germans | Antonia Opisso |
Era fill de Josep Opisso i Roig (1820-1886) periodista, director del Diari de Tarragona i empleat d'hisenda, i d'Antònia Viñas Badia, va ser pare del dibuixant i caricaturista Ricard Opisso i Sala (1880-1966) i de l'escriptora Regina Opisso i Sala (1879-1965), i avi del pintor Alfred Opisso Cardona (1907-1980) i de l'escriptor Artur Llorens i Opisso (Artur Llopis). Dels germans d'Alfred, la seva germana Antònia Opisso i Viñas, va ser escriptora i monja, i el seu germà Antoni Opisso i Viña, va ser també periodista.
Fou metge del cos de Sanitat de l'Armada en 1870, va ser regidor de l'Ajuntament de Tarragona. Es va casar amb Antònia Sala i Gil, procedent d'una família de pintors i poetes, amb la qual va tenir onze fills. La família es va traslladar a Barcelona el 1882 per influència de la seua esposa[2] i allí, des de 1899, Alfred va ser redactor sobre matèries divulgatives de La Vanguardia, periòdic del que va arribar ser codirector des de 1901. El 25 de novembre de 1923 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[3] Va ser també corresponent de la Reial Acadèmia de la Història i soci de mèrit de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Va escriure assajos històrics, biografies de personatges espanyols del segle xix i obres divulgatives sobre botànica, viatges, filosofia, crítica d'art o novel·les d'aventures. Esment a part mereix la seva Història d'Espanya i de les repúbliques llatinoamericanes en vint-i-cinc volums publicada entre 1885 i 1900. També va traduir llibres mèdics de l'anglès i de l'italià, com els Elements d'Histologia d'Edward Enmmanuel Klein, novel·les històriques tan famoses com Els últims dies de Pompeia, d'Edward Bulwer-Lytton o d'aventures com les d'Emilio Salgari.
Va pronunciar conferències d'història local a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i va ser premiat en diversos certàmens de Tarragona i Reus. L'any 1946 l'Ajuntament de Tarragona li va dedicar un carrer a Alfred Opisso al costat de l'estadi del Club Gimnàstic.